Els meus pares s'han divorciat

Sí, ja sé que la ficció... és ficció, i que no s’han d’interpretar les pel·lícules o els llibres, tota l’estona, amb la mirada racional. No seré jo, que em dedico a escriure, qui li posi límits a la ficció. Tampoc seré jo qui reclami que la ficció infantil i juvenil hagi de tenir sempre moralitat, i un missatge positiu, i hagid’educar  i mostrar d’una tirada tots els valors haguts i per haver-hi. Això és tasca de l’entorn dels nens i les nenes, que han de ser educats en l’exemple.

El paràgraf anterior és una declaració d’intencions: no soc una ofesa més, no vull pervertir l’exercici de la creació, no busco els límits de l’humor com molts d’altres s’esforcen per trobar-li sempre els límits a l’humor. I més en el terreny infantil i juvenil que, insisteixo, sembla sempre tenyit de la mirada adulta que pretén alliçonar i colar sempre el missatge adequat, el que li convé a l’adult.

Notícies relacionades

Així he de tractar els fills de la meva parella: 5 passos per portar-se bé

Quan el divorci dels pares és l'infern per als fills

Tot i així (ara arriba el contraargument), aquestes festes hem aprofitat per mirar algunes pel·lícules per a nens, i hem donat amb dues de seguides que els pares dels protagonistes estaven divorciats i, amb una mica d’enginy dels nens, els pares han tornat i han sigut feliços per sempre. La meva filla afí, fastiguejada amb el segon final consecutiu, i filla de pares divorciats, ho va dir sense donar-li gaire importància: és poc realista.

No, estem d’acord que la ficció no ha de ser sempre realista, i arribats a aquest punt convindria tornar de nou al primer paràgraf, en què em justifico. Sens dubte que no, que la ficció no ha de ser realista, ni les pel·lícules infantils han de tenir aquest missatge políticament correcte, però... ¿de veritat els pares divorciats han de tornar sempre? ¿S’imaginen els creadors de les pel·lícules que el veritablement revolucionari en una pel·lícula amb divorci és que els pares anteposin els nens i aconsegueixin mantenir una bona relació malgrat les dificultats? Ja... ja, potser tampoc seria realista, però ¡qui sap!