Forn, alcaldable de Barcelona

La incògnita de qui i com portarà l’ensenya del món exconvergent en les eleccions municipals de Barcelona el pròxim 26 de maig s’ha començat a aclarir. L’exconseller d’Interior i ex primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Joaquim Forn va anunciar des de la presó de Lledoners la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona com a cap de llista del PDECat. 

A ningú se li escapa la situació en què es troba Forn: en presó preventiva a l’espera que s’iniciï el judici per l’1-O. No és normal que un candidat a l’alcaldia de Barcelona anunciï la seva campanya des de la presó, però és que no hi ha res normal en la política catalana. És innegable que Forn té una àmplia experiència política, tant a la Generalitat com a l’ajuntament. La seva candidatura és legal i legítima. Però la seva condició d’encausat pel procés, amb un judici que es desenvoluparà en plena campanya, fa inevitable que la seva candidatura contribueixi que el focus d’interès es mogui de la ciutat a la situació política general. 

La candidatura de Forn és un nou pas dins del pols sense fi de l’espai independentista. Ernest Maragall ha donat la benvinguda a la candidatura després d’haver-se entrevistat amb Forn a la presó de Lledoners, però la cordialitat entre alcaldables no implica que ERC s’avingui a un front comú independentista. Les disputes en l’espai exconvergent també són agudes. La batalla de Barcelona és crucial en molts sentits.