La jubilació de Rajoy

La convenció que va celebrar el Partit Popular aquest cap de setmana passat va servir, bàsicament, per confirmar que en aquesta etapas’han rendit a José María Aznar. En el fons i en la forma. Això implica forçosament la marginació de Mariano Rajoy, perquè un és incompatible amb l’altre. El primer sempre ha sigut un superb, en l’exercici del càrrec i també després. Aznar va menysprear Rajoy des del primer minuti, tot i que va ser ell el que el va elegir, se’ns apareixia sempre amb les celles arrufades, com si fos víctima de la decisió equivocada d’un altre. És un home que mai ha reconegut cap error.

Rajoy, tampoc, però a ell és inevitable veure’l com el senyor de Pontevedraaficionat a la ironia fina i als embarbussaments, que vaofegar en un bar les penes de la moció de censura. Per a les respectives aficions, un fa millor l’altre. Els aznaristes no suportaven el menyspreu de Rajoy, allò que, per no fer, no feia ni política. Els marianistes preferien tenir un líder afable, les idees del qual anaven en funció del que li convenia, davant la prepotència amb la qual Aznar mantenia i defensava els seus principis.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En la convenció d’aquest cap de setmana,no van voler coincidir. I no és estrany, tenint en compte que Aznar es va absentar totalment de la formació en època mariana. El rancor es va fer patent quan en la seva intervenció va recalcar quedemanava “ara” el vot per al PP. I l’auditori va aplaudir la deslleialtat del que va ser president d’honor, però no necessàriament votant. No ho va dir, però tots sabem que Aznar es considera a si mateix gairebé com el guardià de les essències del PP. Rajoy va arribar a la convenció amb llargs rínxols als laterals del cap. Ja no està en el càrrec, així que ara pot assemblar-se si vol a la Dama d’Elx.

Es va asseure a l’escenari amb un micròfon i va tenir una xerrada soporífera amb la seva amiga Ana Pastor. Va ser molt de Rajoy el comentari que, a hores d’ara de la seva vida, no farà de tertulià (és a dir, que continua sense opinar de res). Dissabte, en canvi, Aznar va pujar a la tribuna i va fer un discursamb contingut polític de principi a final, pontificant, com si volgués il·luminar un auditori que estava predisposat a anar cap a la llum. Crec que tant Pablo Casado com Aznar corren riscos amb la foto d’ells dos a la dreta, mentre Rajoy vaga enmig del no-res. Amb aquest tipus d’actituds, contribueixen a humanitzar més el senyor de Pontevedra a qui, per cert, li va passar factura en gran manerala corrupció que va tenir lloc en l’etapa del seu antecessor. És comprensible que reneguin de la seva gestió. Ho va fer fatal en moltes coses. No obstant, hi ha una cosa que ha fet amb molta més classe que Aznar: anar-se’n.