LA CLAU

Puigdemont contra el Parlament

Si ja és estrambòtic que l'expresident dirimeixi les seves diferències amb ERC al Constitucional que va desafiar, encara ho és més que demandi el Parlament que el va investir

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41761704 torrent puigdemont190122120454

zentauroepp41761704 torrent puigdemont190122120454 / STEPHANIE LECOCQ

Just quan creies haver-ho vist tot descobreixes que encara et queda tot per veure. Un Parlament que es declara en rebel·lia davant del Tribunal Constitucional (9 de novembre del 2015). Un president que desobeeix els requeriments de l’alt tribunal i en presumeix (11 abril del 2017). Un candidat a Brussel·les que promet als seus votants tornar per encapçalar el Govern però planta la Cambra catalana el dia de la seva investidura (30 de gener del 2018). I, al final, un expresident que demanda el president i la Mesa del Parlament català... davant del Constitucional espanyol. Recapitulem.

La Mesa va acordar el passat 9 d’octubre, amb els vots d’ERC  i PSC, retirar el vot delegat als diputats processats per rebel·lió i suspesos per ordre del jutge Pablo Llarena. Els dos parlamentaris presos d’ERC, Oriol Junqueras Raül Romeva, van consentir a cedir els drets parlamentaris per preservar la majoria independentista a la Cambra. No així Carles Puigdemont i quatre parlamentaris encausats més, que amb la seva negativa van deixar en precari el Govern.

Dels cinc diputats afectats, només Puigdemont ha entaulat batalla jurídica contra el Parlament. En el seu recurs d’empara davant del Constitucional denuncia que la Mesa i el seu president, Roger Torrent (ERC), van obrar "de manera totalment arbitrària, sense cap garantia i prescindint absolutament del procediment reglamentàriament establert".  Els acusa en concret de vulnerar els drets fonamentals dels diputats suspesos, consagrats per la Constitució i el Conveni Europeu de Drets Humans.  

Notícies relacionades

Hi hagués o no preavís, l'atac a Torrent anticipa la inevitable ruptura del Govern, prèvia renúncia de Quim Torra i una altra investidura frustrada de Puigdemont ideada per estigmatizar ERC cara a l'avançament electoral.

"ESTAT DELINQÜENT"

En la seva demanda contra Llarena, Puigdemont qualificava la justícia d’"imparcial" i Espanya, d’"estat delinqüent". Si ja és estrambòtic que l’expresident elevi el plet amb els seus socis d’Esquerra al tribunal que va desafiar, encara ho és més que culpi de violar els seus drets al Parlament que el va investir. Una cosa mai vista.