Diàleg efectiu

En cada trobada oficial entre els governs d’Espanya i de Catalunyaneix un bri molt fi d’esperança. Imaginem que és la translació pública del que s’esdevé discretament i suposem que informalment entre estovalles o als mateixos passadissos del Congrés. Els uns i els altres s’omplen la boca de la paraula ‘diàleg’. El repte és com fer-lo efectiu. L’única possibilitat és trobar una suma de passos simultanis que aplanin el camí. Per exemple, renunciar definitivament a la unilateralitat i a l’aplicació malintencionada de l’article 155. O que l’una condicioni l’altra. Aturar les accions d’escarment com la dels alcaldes de Verges i Celrà a canvi de deixar de qüestionar el conjunt de la democràcia espanyola i fer-ho únicament en els casos concrets en què no funciona com hauria de funcionar, que n’hi ha uns quants. Activar les licitacions pendents dels Pressupostos vigents per facilitar que es tramitin els pròxims Pressupostos. Acceptar des de la fiscalia la llibertat condicional dels presos a canvi d’evitar el recolzament de les institucions als CDR quan alteren l’ordre públic i qüestionen la seguretat ciutadana. Reconèixer que cap de les opcions té una majoria social clara, ni en un sentit ni en l’altre, i que el mètode de la solució definitiva només serà vàlid i efectiu si això s’accepta des dels dos punts de partida. Admetre que l’apoderament dels ciutadans impedeix en aquests moments les fórmules de consens que van servir en la Transició, però que els acords no s’aconsegueixen a cop de tuit, com es va demostrar el 26 d’octubre del 2018.

Sortir ordenadament d’una situació encallada quan l’ambient és més procliu a les dreceres que al llarg recorregut no és fàcil. Requereix altes dosis de lideratge, però a l’estil del segle XXI: transparent, horitzontal i cooperatiu. Sánchez i Torra tenen a les seves mans demostrar al feixisme i la intransigència que el diàleg és possible, però només ho aconseguiran en la mesura que sigui més efectiu que efectista. Del seu èxit depèn la nostra democràcia, tingui el perímetre que tingui i la forma de govern que prengui. No és un assumpte menor que puguem deixar en mans de segons qui.