¡Tu! ¡Estàs destruint el planeta!

Últimament, cada cop que agafo el metro em sento culpable. Hi ha uns cartells amb homes i dones que em miren fixament i m’assenyalen, em diuen que si no reciclo acabaré amb el planeta, que les excuses que poso quan no diposito un envàs al contenidor corresponent destruiran la natura, el cel i la terra i la humanitat sencera. Ara cada cop que sóc davant del cubell d’escombraries i no reciclo sé que el meu gest és com l’aleteig d’una papallona que acabarà provocant un tsunami. Des dels temps del Capità Enciam que no em sentia tan malament. Ell ens ho va repetir fins a la sacietat: "Els petits canvis són poderosos". ¿I els grans canvis, què?

Treballar per a ells

Ja és estrany que la publicitat et renyi. Normalment et diu el que has de fer, però esbroncar-te com si tinguessis 2 anys... És clar que no és una publicitat qualsevol, la de les empreses de reciclatge. No et volen vendre cap perfum ni guiar-te cap al millor supermercat ni fer-te sentir una necessitat urgent d’apuntar-te a un gimnàs o una acadèmia d’idiomes, no, els cartells ara escampats per nombroses estacions i els anuncis que emeten per televisió el que volen és que treballis per ells, que dediquis el temps a separar les teves deixalles i així se’n podran beneficiar. En deuen obtenir tants, de beneficis, si poden dedicar una bona suma a renyar-nos pel que fem o deixem de fer en la més estricta de les nostres intimitats. ¿Ets una mare de família responsable? ¿Una professional eficient? ¿Una amant competent? ¿Una ciutadana amb consciència social? ¿Una veïna implicada? ¿Una persona que intenta no fer mal a ningú? Bah, tot això es queda en res si no saps on va el plàstic i la teva bossa de 'rebuig', l’única que baixes cada nit, té un volum impossible si no és que hi hagis barrejat les ampolles de sabó i les llaunes de sardines.

Notícies relacionades

Innovar en el reciclatge també és possible

El conseller Calvet advoca per reduir impostos als que reciclin

Mentrestant, a Califòrnia, ha quedat definitivament ratificada la prohibició del ‘foie’ en ser considerat l’engreix d’oques i ànecs maltractament animal. Els habitants de l’estat nord-americà ja no podran degustar la finesa vellutada del preuat fetge en cap de les seves múltiples textures. Els detractors d’aquesta vianda exquisida no es tenien prou amb abstenir-se ells de consumir el producte, han volgut imposar la seva sensibilitat al conjunt de la població. No costa imaginar que els tabús alimentaris presents en diferents religions van començar d’aquesta manera. Per culpa d’un d’aquests tabús la que aquí escriu no va gaudir del pernil ni el vi fins molt passada la vintena. I això que soc de Vic.  

El meu pronòstic és que aquí no trigarem a tenir un moviment en defensa de les oques, que, per iniciativa popular, demani una llei semblant a la californiana. Llavors podré afegir una nova culpa al meu repertori: cada cop que unti de paté una torrada hauré de pensar en la salvatjada que és estar menjant-me la víscera d’un animal que haurà estat torturat per tal donar-me el seu millor greix. I al metro em seguirant dient que sóc molt mala persona.