Dues mirades

Sense rastre

Cristina Cattaneo ha recuperat el rastre d'aquells somnis d'immigrants morts en el Mediterrani que eren alhora identitat i cuirassa. Perquè no es cancel·li la dignitat

1
Es llegeix en minuts
rjulve45874996 fotodeldia  graf7194  ca os de meca  c diz   12 11 2018   un181230111957

rjulve45874996 fotodeldia graf7194 ca os de meca c diz 12 11 2018 un181230111957 / Roman Rios

El 3 d’octubre del 2013, 368 persones van morir ofegades davant les costes de Lampedusa. Va ser aleshores –i també arran d’una altra tragèdia, allà mateix, l’any 2015– que Cristina Cattaneo, professora de Medicina Legal de la Universitat de Milà, va decidir dedicar els seus esforços, i els del Laboratori d’Antropologia i Odontologia Forense, a donar un nom a les víctimes del Mediterrani. És el subtítol d’un llibre que acaba de publicar a Itàlia, 'Naufraghi senza volto' ('Nàufregs sense rastre'), una extensió del treball que va escriure fa dos anys, 'Els drets ofegats’. Hi ha persones que volen salvar els vius i n’hi ha que pensen que els morts també es poden salvar, almenys de l’oblit. "Lluitant contra el temps que ho cancel·la tot", com diu una ressenya de 'La Repubblica', "anotant tots els detalls".

Notícies relacionades

Les coses que ells van tocar, que van decidir fer servir com a ingenu salconduit, com a memòria dels seus orígens. Coses que tenen ànima i que "es van reduir a un paper xop d’aigua podrida". Un sac de terra d’Eritrea; una targeta de donant de sang i un carnet de biblioteca d’un poble de Ghana; la llibreta escolar d’un noi de Mali, de 14 anys, que estava cosida al folre d’una jaqueta: les notes de matemàtiques i de física, de llengua, que certificaven "que s’esforçava en els estudis".

Cattaneo ha recuperat el rastre d’aquells somnis que eren alhora identitat i cuirassa. Perquè no es cancel·li la dignitat.