Dona'ls els teus ulls

"Un menys", va escriure a Twitter. No va ser l’únic. La majoria van escopir el seu odi, o la seva ignorància, amagant-se en noms falsos i banderes. No mostraven res de les seves vides. Tampoc sé gairebé res de la teva, que ja va acabar. Només quatre dades. Vas intentar robar un mòbil; fins i tot això et va sortir malament. Et van detenir els Mossos i et van portar a comissaria. Et vas trobar malament. I ja està; vas morir. 18 anys. Sirià. ¿Quantes coses havien vist els teus ulls en aquests pocs anys de vida?

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Segurament, algú va abaixar les teves parpelles. Probablement, ningú dels que van veure la teva mirada per primera vegada, quan vas néixer. Llavors, el teu país estava ple de llum. Els seus carrers eren tranquils, feien olor del menjar especiat de les parades de carrer, els nens rondaven amunt i avall i els turistes us visitaven. Vas obrir els ulls i ja hi havia plans traçats per a tu. A quina escola aniries, en quin llit dormiries, potser seguiries el negoci familiar, potser aniries a la universitat...

Res. No veuràs cap dels teus plans. Però, abans, abans de convertir-te en pols, dona els teus ulls a aquells que et menyspreen sense saber res de tu. Dona’ls les teves pupil·les i convida’ls a viure amb tot el que tu has vist. Els carrers esclatant, la mort esbudellant els cossos que estimes, la fugida i la por, aquella por que se’t va enganxar a la pell. Intentaves buscar-te la vida i només vas trobar la mort. "Un menys", es burlen. Però tu dona’ls, dona’ls els teus ulls, a veure si són capaços de veure a través de la teva mirada morta.