Dembélé ja no està d'Erasmus

Piqué, Umtiti, Lenglet, Vermaelen, Murillo, el jove del filial Chumi, i a més per al setembre ja està fitxat el francès Todibo. Per un moment vaig pensar que ompliria l’article amb tots els centrals que són el present i el futur del Barça. Lesionats o no, em surten set jugadors per a dos llocs. Ens hem passat uns quants anys lamentant que el Barça no tenia centrals de confiança, i ara ens ha donat la síndrome de Diógenes i acaparem com si no hi hagués demà. Valverdehaurà de muntar un Operación Triunfo per escollir els dos finalistes de cada partit. Si almenys n’hi hagués algun que pogués substituir de tant en tantBusquets... Però, no, aquest és un altre capítol i ha de ser l’holandès De Jong, o potserRabiot–dos dels fronts oberts aquestes setmanes–.

M’encanta el frenesí dels fitxatges a l’estiu, però em posa dels nervis a l’hivern. Quan es juga la pretemporada i tot són il·lusions, la xerrameca dels possibles reforços es projecta cap al futur, ens convida a somiar. Enmig del gener, en canvi, l’intercanvi de jugadors té un aire de rebaixes i oportunitats del Sepu. El mercat baladrer ha de conviure amb la realitat dels partits i els contamina. Ahir, per exemple, contra el Leganés. ValverdesituaVermaelencom a titular, i jo em pregunto com ho hem de veure: ¿És una rotació més, perquè descansiLengleto té la intenció de posar el belga a l’aparador? En tot cas,Vermaelenva respondre amb un partit seriós.

L’efecte contrari es produeix ambCoutinho. El soci va al camp havent llegit una sèrie de titulars contradictoris: ‘El Chelsea va contra Coutinho’, ‘El Liverpool l’estima i la seva sortida facilitaria la tornada de Neymar’. Massa informació sensible. Comença el partit i recordem el Coutinho de la setmana passada, que va despertar de la seva letargia i va oferir espectacle, però als deu minuts veiem que avui tampoc serà el seu dia: juga engarrotat, sense claredat d’idees, i la nostra ment comença a estudiar possibles canvis... Després, gairebé com una conseqüència fatal de la nostra empanada de fitxatges, ens empaten el partit i es lesionaDembélé.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sort que la sortida deMessi,com sempre, ho va canviar tot, fins i tot la temperatura ambient. QuanMessi comença un partit a la banqueta, solen ocórrer dues coses: alguns jugadors s’encoratgen per intentar omplir el buit del 10 i d’altres queden aixafats per la seva absència. AhirArthurva ser un dels primers. I sobre totDembélé, qui va demostrar que el seu joc pot trencar esquemes. El jugador diletant, com el va anomenar una vegada ‘France Football’, el noi que va venir a Barcelona com si hi anés d’Erasmus, va fer vibrar el públic i fins i tot va marcar un gol que portava el segell deMessi,concretant-se en una combinació que, per a alegria dels amants de les paraules, a més era monovocàlica: Alba-Dembélé.

QuanMessicomença un partit a la banqueta, per cert, passa a més una tercera cosa: que l’argentí surt a jugar mitja hora i aquells minuts són com un concentrat de les seves qualitats. Per un dia es converteix en un secundari furtaplans, i nosaltres l’hi agraïm.