¿Cursos gratuïts d'intel·ligència artificial?

Hi ha símptomes d’inflexió en el debat sobre el desenvolupament tecnològic. D’una banda ens imaginem un 2030 inundat de metàfores on una invasió de robots intel·ligents seran els nous caps, els líders polítics o els que directament ens expulsin del mercat laboral. Ens agrada jugar a la distopia, però encara no sabem quina part de ficció i realitat hi ha en això. De l’altra, existeix un abisme entre el coneixement general de la població i les implicacions socials, econòmiques i legals en el dia a dia. Acompanya el to continu dels dilemes ètics sobre el paper de les plataformes, melodies que ens interessen a mitges perquè sonen massa lluny. La confusió ens desperta contradiccions, nostàlgies i la sensació de no saber per on començar. I és normal: ha canviat el tauler de joc sense avisar i no porta manual d’instruccions. 

Educar en digital és bàsic per desenvolupar l’esperit crític

Ens han convidat a una partida a la qual arribem analfabets digitals, i més val que ens comencem a situar. Però ¿com aconseguir que qualsevol persona sàpiga que els algoritmes discriminen i ens fiquen en bombolles amb eco? ¿Com explicar que la intel·ligència artificial no és intel·ligent perquè no entén el context? ¿Com oferir arguments i marcs de comprensió davant d’un món canviant i inabastable a ulls inexperts? La resposta gairebé automàtica és: “Amb educació”. Educar és un lloc comú tot i que no és una aposta immediata. Difícilment activa coses a les escoles l’endemà. No prepara al món docent per als reptes que els afegim al seu dia a dia i tampoc arriba a qui va deixar l’aula dècades enrere. D’altra banda, al terreny digital sempre acabem posant la càrrega en la ciutadania, assumint que cal estar a l’altura de productes i plataformes. Educar en digital és bàsic per desenvoluparl’esperit crític i certa consciència, però no podem esperar que qualsevol sàpiga programar i auditar codi.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

Prenguem el símil de l’educació viària: fa falta conèixer les normes de circulació, la funció dels semàfors i la iconografia dels senyals, però mai exigim que per conduir un vehicle siguem capaços de construir-lo nosaltres mateixos. O de fabricar els semàfors a casa nostra. En canvi, sí que estem avançant cap a la creença queaprendre a programar ha d’anar paral·lel al’aprendre a llegir. Diversos països com Finlàndia, Dinamarca o Singapur estan llançant cursos i formacions gratuïtes per acostar la intel·ligència artificial a perfils no tècnics.

Oferir cursos per aprendre xarxes neuronals com a ‘hobby’ del segle XXI és una bona opció, però no una resposta a l’arrel del problema.L’alfabetització digital ha de ser contínua, però sobretot acompanyada de mecanismes de protecció col·lectiva davant les lògiques del mercat. Els usuaris no només els utilitzem, també volem espais on recuperar la veu. En lloc de programar, dediquem-nos a recordar que la innovació responsable passa per les empreses, que en lloc de confiar en el “campi qui pugui” alineen el seu negoci amb el bé comú.