El meu pare em va portar Jules Verne a casa

El meu interès per la lectura va començar quan era adolescent amb les novel·les de Jules Verne.

Potser quedaria més ‘intel·lectual’ si em referís als grans clàssics. El fet és que em van seduir els llibres d’aventures geogràfiques. Ara només recordo ‘Les aventures de tres russos i tres anglesos a l’Àfrica Austral’. I em sembla curiós que aquest interès per la geografia s’hagi mantingut al llarg de tots els meus anys. El descobriment d’un gènere, sovint literari, de l’aventura científica.

 Coneixent la meva juvenil afició, i en temps passats i econòmicament difícils, el meu pare em donava de tant en tant una pesseta. Potser eren els dies en què s’iniciava la postguerra, i un llibre valia això en un quiosc de la plaça de Lesseps.

Tornava a casa amb el llibre, ben agafat, talment com un tresor, perquè no se m’escapés de les mans. Em vaig apassionar per aquest tipus de llibres, llibres que narraven històries de ficció i d’odissees humanes. Amb aquells llibres vaig aprendre que hi ha en la literatura dues eines: la vida i la ficció.

Encara recordo el dia en què el meu pare va arribar a casa amb un gran mocador de fer farcells, el va obrir a terra i van aparèixer una pila de llibres. No sé on havia comprat aquest lot. No eren lectures per a intel·lectuals, aquell lot era una barreja, amb un diccionari enciclopèdic inclòs, com si el meu pare intuís que jo seria un dia un devot de les paraules, com si hagués vist els meus indicis d’escriptor.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Són increïbles els records: al costat de la bossa de llibres em va posar una bossa de caramels. Com si la lectura m’hagués de ser sempre dolça. Qui sap si l’aparició inesperada d’aquell sac de llibres m’ha ajudat a ser escriptor.