Junqueras i el 'cas Demirtas'

L’opositor turc Selahattin Demirtas va ser detingut el 4 de novembre del 2016 pel règim de Recep Tayyip Erdogan. Diferents fiscals van acusar de terrorisme al llavors líder del prokurd i esquerrà Partit Democràtic dels Pobles (HDP), tercera força del Parlament de TurquiaTurquia, per un discurs pronunciat el 2013 a Istanbul. Avui està condemnat a gairebé cinc anys de presó, malgrat que sempre ha condemnat els atemptats de l’il·legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), catalogat com a grup terrorista per la Unió Europea. Fins aquí, res excepcional: sota la mateixa acusació Erdogan ha ordenat l’arrest de desenes de polítics i milers de funcionaris turcs, abans i després del suposat cop d’Estat fallit del 2016.

Notícies relacionades

Junqueras: «Assumim pagar el preu més alt pel nostre compromís amb la llibertat»

Testosterona antiprocés

La particularitat del ‘cas Demirtas’ rau en una sentència dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el 20 de novembre passat. Estrasbug no qüestiona l’arrest de Demirtas, però estima que la prolongació del seu empresonament “persegueix un objectiu predominant no reconegut: el d’asfixiar el pluralisme i limitar el lliure joc del debat polític”. Motiu pel qual el TEDH exigeix a Turquia que “prengui les mesures necessàries per acabar amb la presó provisional” del diputat i exlíder de l’HDP. Arran d’aquesta sentència, la Comissió Europea ha conclòs que el cas reflecteix “clares violacions dels drets humans” i ha instat Erdogan a excarcerar Demirtas.

DECISIÓ EL 29 GENER

A Barcelona i a Madrid es parlarà molt de Demirtas en els pròxims dies: la decisió del TEDH, esgrimit per la defensa d’Oriol Junqueras per reclamar la seva llibertat provisional, ha trencat la unanimitat amb què el Tribunal Constitucional  Tribunal Constitucionalve dirimint els recursos dels líders del procés. En el ple d’aquesta setmana alguns magistrats han afirmat que aquest pronunciament “estableix jurisprudència” sobre l’empresonament preventiu de polítics, per la qual cosa podria donar peu a una condemna d’Espanya a Estrasburg quan els presos independentistes presentin les seves demandes. El tribunal ha posposat la seva decisió fins al 29 de gener, a les portes del judici del procés.