IDEES
Els arbres no s'ho mereixen
zentauroepp46600344 enric goma190118153328
Que curiós, el verb criticar. En l'origen grec significava “analitzar, decidir”, i així ho recullen els diccionaris. “Examinar les qualitats i els defectes d'alguna cosa, especialment d'una obra artística o científica”, diu la principal accepció. La idea de ponderar amb criteri alguna cosa a fons, però, devia resultar massa incòmoda, massa invasiva, perquè amb el temps s’ha imposat el prejudici. Avui dia criticar és, sobretot, “expressar opinions o judicis contraris sobre una cosa”, o fins i tit “censurar, blasmar”. El biaix negatiu s’ha imposat amb tanta força que el verb s’evita, i així els crítics i ressenyadors literaris no ‘critiquen’ un llibre, sinó que en 'fan la crítica'.
El lector W.H. Auden deia que “atacar els llibres dolents no tan sols és una pèrdua de temps, sinó que va malament pel caràcter”. La realitat és que, amb excepcions comptades, la majoria de ressenyes prefereixen veure el got mig ple que mig buit. Aquesta voluntat de criticar –en tots els sentits– encara és més difícil de trobar a la ràdio, on gairebé sempre la literatura es converteix en matèria d’actualitat i de promoció. Per això les intervencions d’Enric Gomà són una excentricitat feliç. Cada dilluns participa en la secció 'Lecturàlia' de Màrius Serra, dins d’'El matí de Catalunya Ràdio', per criticar algun autor reconegut, sovint de manera panoràmica.
"Els arbres no s’ho mereixen", diu irònicament Gomà, i llavors busca un equilibri entre les virtuts i els defectes d’alguns autors i la seva obra. Parlant de la prosa de Mercè Rodoreda: “Els escriptors tenen anyades. Si et recomanen una Rodoreda del 34, tira'l per la finestra; una Rodoreda del 73, compra'l ràpidament”. O referint-se a l’obra de Montserrat Roig: “És un error defensar-la des del feminisme; és molt més, és subtilitat”. Per començar a llegir Pere Calders, recomana 'Invasió subtil i altres contes', i no tant 'Cròniques de la veritat oculta', de 1954, perquè aleshores tenia “un estil una mica ortopèdic perquè era lluny, a Mèxic, i amb una llengua privada, que ha quedat una mica fossilitzada”. Amb la seva estratègia, doncs, Gomà aconsegueix recomanar llibres per contrast amb els que no li agraden.
