Anar al contingut

El tauler català

Pressupostos en campanya

Pressupostos en campanya

Sílvia Cóppulo

El projecte dels comptes públics de l'Estat, els Pressupostos, són un eufemisme; el tabú és el referèndum d'autodeterminació de Catalunya

“Tothom sap que els Pressupostos no s’aprovaran. Pedro Sánchez, el primer”, em deixa anar un alt càrrec del Govern català. Per això els aprofita per fer-se la seva precampanya electoral. A Catalunya li promet complir la disposició addicional tercera de l’Estatut, que assenyala que l’import econòmic de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a l’aportació del PIB de Catalunya a les arques espanyoles. Que no ho hagin fet altres governs no penalitza. La sentència del Constitucional ho deixa clar: la disposició ha d’interpretar-se com una guia que no vincula, ja que les Corts Generals han d’obrar sense “privilegi econòmic” [sic] per a Catalunya. O sigui, el Govern espanyol actual pot fer el que vulgui. ¿Pura propaganda com aquella pluja de milions de Mariano Rajoy?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els Pressupostos Generals són un eufemisme. El tabú és el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. I en el present més immediat, el conflicte es concreta en els líders polítics que continuen a presó a les portes del judici, mentre la Policia Nacional –que depèn del Ministeri de l’Interior– practica detencions sense cap ordre judicial.

Esgrimeix el president del Govern espanyol al Parlament Europeu, en un intent de millorar el seu prestigi internacional, que l’independentisme  no compta amb la majoria social. El que compta amb una gran majoria social és que es deixi en llibertat els líders independentistes presos i el dret a votar la fórmula política de Catalunya, o sigui el referèndum d’autodeterminació. És inacceptable la seva proposta de tornar a l’Estatut del 2006, que va ratificar el poble de Catalunya, el del “recolzaré” de José Luis Rodríguez Zapatero, el del ‘raspall’ d’Alfonso Guerra, l’excusa perquè el PP anés per tot Espanya demanant signatures “contra Catalunya” abans de portar-lo al Constitucional perquè el mutilés, perquè no serveix perquè el Govern espanyol estigui obligat a res. Tenen raó els presos. No són una partida pressupostària. Però és que quan parlem dels Pressupostos, no parlem de pressupostos.