Autobusos a Ferraz

Mai he entès els polítics que, immediatament després de fracassar en unes eleccions, encoratgen la mobilització al carrer. Em sembla un intent ridícul de demostrar una força que no han tingut on convé tenir-la: a les urnes. Això em val per al’"alerta antifeixista" que va llançar Pablo Iglesias després dels comicis andalusos, però també per a les protestes que ha impulsat el PSOE a les portes del Parlament andalúsPSOE, coincidint amb el debatd’investidura de Juanma MorenoJuanma Moreno. Que consti que no estic dient que em sembli malament (ni bé), sinó que no comprenc la seva utilitat.

Rebequeria de qui perd el poder 

Sí que comparteixo qualsevol manifestació de rebuig a les idees de Vox sobre violència masclistarebuig a les idees de Vox sobre violència masclista, però en aquest cas, no entenc què hi guanya Susana Díaz contractant autobusos i animant els ciutadans a concentrar-se al carrer. Suposo que darrere s’hi amaga, en el millor dels casos, una mena de rebequeria de qui perd el poder al veure com se’ls arrabassa una cosa que creien seva; en el pitjor dels casos, el desig de difondre la idea que sense els socialistes a la Junta, proliferen la inestabilitat, el desànim de la societat i els aldarulls al carrer.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Segons la meva opinió, el pacte assolit a la Junta té moltíssims riscos. Primer, perquè els tres partits que el sustenten prioritzaran els interessos electorals, davant la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques. Segon, perquè això els portarà a prendre decisions que, amb tota probabilitat, provocaran desconcert entre els seus votants. Tercer, perquè tot dependrà de Vox, que ja ens ha donat algunes pistes sobre quines són les seves prioritats; una cosa que, al seu torn, provocarà el desgast, fonamentalment del PP i Cs. De fet, segons la formació de Santiago Abascal, el que hi havia a l'exterior del Parlament era la 'kale borroka'. Terrorisme de carrer. Quina perversió del llenguatge.

I finalment el PSOE ja ha demostrat encoratjant la protesta social a la primera de canvi, que pensa fer una oposició dura. Se suposa que estarà encapçalada per Susana Díaz, si és que aconsegueix sobreviure a Pedro SánchezPedro Sánchez. El president del Govern és el que es va afanyar a restar-li autoritat poques hores després de les eleccions. És ell qui ha suggerit, directament i a través dels seus portaveus en el partit, que Díaz hauria de deixar pas a la renovació del partit a Andalusia. Per tant, no sé si és a l’exterior del Parlament andalús on l’expresidenta ha de fer les seves demostracions de força. No sé si Sánchez la considera tan imprescindible, per molt xivarri que es munti a Sevilla. Potser Susana Díaz hauria d’enviar els autobusos a Ferraz, perquè és allà on ha de lliurar la veritable batalla a curt termini.