Uns Pressupostos socials i incerts

Els Pressupostos de l’Estat presentats aquest dilluns signifiquen l’augment més gran de la despesa des que va esclatar la crisi econòmica, al nivell de l’increment dels del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2010. Els comptes són un intent positiu de blindar l’Estat del benestar, recuperar el contracte social rescindit per la crisi i tornar a les classes mitjanes i populars una part del que han perdut durant els anys de l’austericidi. La despesa creix un 5,3% fins als 345.000 milions d’euros, amb un fort augment de les partides socials (un 59% en dependència, un 41% en vivenda i un 40% en infraestructures), però el principal problema és com es finança aquesta despesa. Els ingressos rècord previstos, de 227.000 milions, un 9,5% més, susciten escepticisme, malgrat que el Govern confia cobrir-los amb l’augment de la recaptació pel manteniment de la millora de l’economia i amb nous impostos.

Els comptes, com és habitual, ja surten condicionats pels diners destinats a les pensions, 153.000 milions, més de la meitat de la despesa total, el sou delsfuncionaris (23.000 milions) i els interessos del deute (31.500 milions). Per tant, el marge de maniobra és escàs. Per això és digne de destacar l’esforç que fa el Govern per complir amb l’Estatut pel que fa a la partida d’inversions a Catalunya, que creix un 52%, fins als 2.051 milions, un 16,8% de la inversió territorialitzada de l’Estat. Aquest percentatge no arriba al del PIB de Catalunya (un 19,2% ), cosa que ja ha provocat les crítiques dels grups independentistes. El Govern assegura que s’arriba al 18,5% perquè cal afegir-hi 200 milions en compliment d’una sentència del Tribunal Suprem.

Però no seran unes dècimes de més o de menys el que decideixi el vot dels independentistes als Pressupostos, imprescindible per a la seva aprovació, comptant que al final Podem els doni suport. Tant el PDECat com ERC continuen negant que aprovin els comptes i ni tan sols revelen si permetran el seu tràmit. Carles Puigdemont hi va posar dues condicionsCarles Puigdemont: una taula de diàleg amb mediació independent sobre la “sortida política al conflicte” i una comissió que verifiqui que es compleixen els compromisos de l’Estat. No obstant, es va mostrar disposat a negociar, com volen l’ala més pragmàtica del partit i ERC. Les negociacions, condicionades pel judici del procés, seran llargues i dures, però l’escletxa s’obre i per ella hi pot entrar l’aire que permeti una solució que convé a les dues parts.