Tots hi hem perdut amb el 'brexit'

Passi el que passi a la votació del Parlament britànic, i sigui quin sigui l’escenari que comenci a continuació, la realitat és que amb aquest llarg procés del 'brexit' ja hi hem perdut tots.

Se sol començar parlant de l’economia, el més obvi. Centenars d’estudis i anàlisis han provat d’entreveure l’impacte que tindrà la sortida de la Unió Europea sobre la del Regne Unit. Les xifres, molt dispars segons les fonts i els possibles tipus d’acord, o el no-acord, van des d’un 0,75% fins a més del 8% en disminució del PIB. Pèrdues, per cert, que ja han començat a materialitzar-se en desacceleració d’inversions, caiguda de la borsa i dels estalvis o augment de la inflació.

Per no parlar de l’augment de les dificultats per cobrir determinats llocs, com els d’infermeria i llevadores, que han vist minvar abruptament el nombre de sol·licituds per cobrir les vacants.

Espanya, afectada

A l’altre costat del canal, Espanya és un dels països que més es veurà, ja s’hi està veient, afectat, en sectors crítics com el turisme o la banca. A banda que el Regne Unit és un dels principals mercats per a les exportacions espanyoles.

Però més important que les xifres econòmiques són les persones. El procés ha obert una esquerda a la societat britànica que, independentment del resultat i el model final, trigarà molt a poder-se tancar. Sembla mentida que una qüestió sobre el paper burocràtica i tecnocràtica com la pertinença a la Unió Europea hagi aixecat tantes passions, fins al punt d’haver arribat ja a uns inusitats graus de violència. L’arxifamosa flegma britànica figurarà també entre els perdedors del 'brexit'.

Ambient tens

No n’hi va haver prou amb l’assassinat, pocs dies abans del referèndum, de la diputada laborista Jo Cox a mans d’un extremista. Des d’aleshores, el clima s’ha enrarit, la veritat s’ha convertit en un bé escàs –sobretot entre els defensors del 'Leave'– i els partidaris d’un i altre bàndol s’enfronten agrament als carrers, als mitjans i al Parlament. “És una guerra civil sense els mosquets”, declarava recentment una manifestant al diari 'The Guardian'. La polarització portada al seu màxim apogeu.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Com en tot, també hi haurà guanyadors. Com les ciutats que acolliran oficines i negocis que optin per deixar, o per no anar, al Regne Unit. És el cas d’Amsterdan, nova seu de l’Agència Europea del Medicament (després del fallit intent de Barcelona); o com els eurodiputats d’altres països –cinc d’espanyols– que aconseguiran els escons que deixen els britànics. Tot i que mai compensaran la pèrdua del divorci.

Fermesa dels Vint-i-set

L’única bona notícia de tot això és que, malgrat tot, els altres Vint-i-set s’han mantingut ferms en la seva unitat d’acció i decisió davant una amenaça tan existencial contra el projecte europeu. Ho haurien de tenir en compte els diputats britànics quan vagin a votar a favor, o en contra –la majoria, sembla ser– de l’acord aconseguit per Theresa May. Perquè els seus socis fins ara podrien tenir alguna flexibilitat, però s’estan quedant sense paciència.