Anàlisi

Per a, per, contra

Al projecte de Sánchez li falten dues proves de realitat: aconseguir recolzaments i, si els aconsegueix, complir grans inversions planejades a partir d'unes previsions optimistes

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46539866 madrid 14 01 2019 economia  la ministra de hacienda m  jesus190114130626

zentauroepp46539866 madrid 14 01 2019 economia la ministra de hacienda m jesus190114130626

A l’arribar al Govern, Pedro Sánchez potser va pensar que tot allò era per ell. Resultava una temptació lògica per a algú que sempre va tenir el camí advers i arribava, per fi, a la Moncloa i al cim de les enquestes, que passejava la seva capa davant els barons que el van injuriar mentre rebia els recolzaments dels altres. President Sánchez, déu-n’hi-do. Més que per ell, tot allò era contra un altre, que es deia Mariano Rajoy i que va córrer a refugiar-se en la sobretaula llarga d’un restaurant el dia de la seva censura. Però Sánchez va sentir que, si no era per ell, seria almenys per a ell. 

El president va decidir administrar aquell capital i va desafiar aquells que, des de molt a prop, li aconsellaven que convoqués eleccions com més aviat millor. Es va provar a si mateix i també l’impuls que el portava amb un projecte en tres parts: desinflamar Catalunya, exhumarFranco  i intentar uns Pressupostos socials. Aquest era el pla, amanit amb diverses gires que van reforçar la seva imatge presidencial al món i que pretenien esquivar l’evidència matemàtica dels 84 escons. 

Aliança contra la dreta i el 155

La història dels Pressupostos és la història del mandat de Sánchez. Fa només unes quantes setmanes, mentre el president es comprometia a presentar els comptes, ell mateix xiuxiuejava en privat que no els presentaria. La Moncloa llançava senyals confusos i els seus socis de Podem donaven per morta la majoria de la moció de censura. Tot allò que era per a ell, de sobte, no semblava seu. Fins que va arribar Pablo Casado amb un discurs que ara qualifiquen de desacomplexat i que abans es considerava de dretes. I va sorgir Vox. I va renéixer una aliança contra la dreta i contra el 155, que, de nou, si no era pel president seria perquè ell se sostingués. 

Així, Sánchez va resoldre el seu propi dilema i va impulsar uns Pressupostos que li serveixen de presentació electoral: davant els altres, això és el que jo faria. És més: això és el que jo faria si em deixessin els altres. No obstant, al seu projecte li falten encara per superar dues proves de realitat.

Notícies relacionades

La primera consistirà a aconseguir prou recolzaments, mésenllà de les dificultats que exhibeixen aquests dies per interès Podem i el PNB. La complicació serà entendre’s amb els qui neguen dilluns el que admeten dimarts per descartar-ho dimecres. Els Pressupostos han tornat a airejar la polifonia improvisada i anàrquica de l’independentisme, que, mentre es faci el judici al procés en el Tribunal Suprem, es debatrà entre els qui prefereixen Sánchez i els qui volen que un discurs dur a Madrid acceleri el conflicte.

La segona prova serà de consistència. Si, per una d’aquelles caramboles que de vegades li passen, aprovés els números, Sánchez hauria de desplegar-los, cosa que suposaria complir grans inversions que han projectat a partir d’unes previsions optimistes, fins i tot fundades en impostos que encara no existeixen. Hi ha una línia molt fina, en fi, entre l’optimisme i l’impossible. Sobre aquesta corda camina Sánchez, que va arribar i es manté per una conjunció contra els altres i intenta que li surtin els comptes per una suma de raons. Començant per ell.