Un judici obligat a la normalitat

El Tribunal Suprem ha sol·licitat el trasllat dels principals acusats pels fets de l’octubre del 2017 a Catalunya a Madrid. S’inicien així els preparatius per al judici oral judici oralcontra Oriol Junqueras, la resta de membres del Govern de Carles Puigdemont que no han eludit l’acció de la justícia i els presidents de l’ANC i Òmnium, acusats de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de fons públics. Aquest procés judicial és ple d’excepcionalitats, motivades per la gravetat dels fets imputats als qui van pretendre (o van fingir pretendre) una alteració del marc polític i jurídic saltant-se les normes acceptades per tots. La Sala Segona del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha de dirimir fins a quin punt aquest propòsit anunciat públicament pels qui s’asseuran al banc dels acusats es va dur a terme, i si a tal efecte van fer servir mitjans il·lícits. Amb el judici oral s’acaba el temps dels indicis i de les acusacions per obrir el de les evidències i el de les sentències, que en cap cas poden prejutjades.

L’excepcional sempre és molt atractiu per convertir-lo en espectacle. I en aquest judici gairebé totes les parts tenen o poden tenir temptacions per fer-ho. L’expectació mediàtica pot sens dubte alterar el desenvolupament d’una vista en un tribunal que habitualment treballa en l’anonimat al tractar assumptes en segona instància. El jutge Marchena haurà de combinar el dret a la informació amb el respecte a les normes processals, tant per part de les defenses com de les acusacions. Les primeres, perquè és sabut que part de l’independentisme afronta el judici més com a tràmit abans d’acudir a la justícia europea que com l’escenari on aclarir tota la veritat. I l’acusació popular, encarnada per VoxVox, aprofitarà l’expectació mediàtica per fer servir la vista com a trampolí electoral. L’oposició en el Congrés mirarà amb lupa cada acte, cada paraula i cada gest de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat. I les forces independentistes, en plena negociació dels Pressupostos de l’Estat, traslladaran les vicissituds processals a la sorra parlamentària.

La Sala Segona del Suprem ho té molt difícil per abastar el seu principal objectiu: celebrar un judici que sigui percebut com just i garantista tant per la comunitat internacional com pels acusats i els seus simpatitzants, entossudits en desprestigiar la justícia per minar la credibilitat de l’Estat, a més de l’altra meitat dels catalans i la majoria dels espanyols. El repte, doncs, és reconduir l’excepcional a la normalitat jurídica i política.