Anar al contingut

Anàlisi

¿Qui creurà en el Tribunal Suprem?

¿Qui creurà en el Tribunal Suprem?

Jordi Nieva Fenoll

L'única sentència que pot servir per recuperar el prestigi de la institució és la que acabi avalant, en el seu cas, el TEDH

Una cadena de casos recents especialment desgraciats –com el de les hipoteques– han compromès la imatge del Tribunal Suprem, sense comptar amb la descarnada politització mostrada respecte al Consell General del Poder Judicial per culpa, entre altres coses, d’uns gens ingenus wasaps que costarà molt de temps oblidar. Sens dubte, el procés contra els polítics independentistes també serà clau per a la credibilitat de la institució, cosa que difícilment deixarà als jutges una òptima serenitat per decidir.

Pressions pels dos costats

D’una banda, se sentirà la pressió dels que pensen que la fiscalia i el magistrat instructor de la causa van tergiversar els fets i van manipular el Codi Penal per veure violència on no n’hi va haver, amb l’únic objecte d’imputar rebel·lió per aconseguir empresonar i apartar els polítics independentistes dels seus càrrecs. Si tot això –que s’ha aventurat i publicat amb reiteració– fos cert, jutges i fiscals s’haurien excedit manifestament de les seves funcions i haurien comès gravíssims delictes. Els que estan convençuts d’aquesta colpidora versió dels fets no confien en absolut en el que faci el Tribunal Suprem.

Però també pressionaran els convençuts que el que va passar a Catalunya va ser un cop d’Estat. I per a això no dubten a entendre que els plans per celebrar un referèndum, així com les vulneracions de l’ordenament jurídic del Parlament i del Govern, van ser conspiracions per aconseguir la secessió per la força dels esdeveniments, disposant els molts partidaris de la independència com a ariet de carrer davant l’acció de la força estatal. Aquesta és la versió de l’instructor de la causa i de la fiscalia, i per a tots els que la creuen, l’única sentència vàlida seria la que condemnés per rebel·lió a molts anys de presó, o almenys per sedició o per conspiració a la rebel·lió.

Motivació de sentència com a defensa de credibilitat

No hi ha gaires posicions intermèdies, més enllà de l’indicat, i pocs som els que discrepem frontalment de les dues versions. Sigui com sigui, els uns no acceptaran cap altra cosa que no sigui l’absolució o la inhabilitació. Els altres, res que no sigui una condemna dura. El Tribunal Suprem haurà de decidir amb aquest rerefons lamentablement inesborrable de la indicada crisi de credibilitat. La seva única defensa serà la correcció de la seva tasca, que s’expressarà, amb independència del resultat final, a través d’una motivació de la sentència estrictament correcta i objectiva, sense apassionaments, tremendismes ni elucubracions, absolutament agermanada amb els fets que resultin realment provats, molts dels quals són, per cert, notoris, i recordant que el dret penal és l’última solució de l’ordenament per corregir una disfunció, és a dir, que no es poden interpretar les normes per fer que les lleis diguin el que no diuen amb l’única finalitat de castigar, perquè això repugna al dret penal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’única sentència que contribuirà a una recuperació realista del prestigi serà la que acabi avalant, en el seu cas, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i que no sigui vista com a ridícula o almenys incorrecta per la premsa internacional, actor que, agradi o no, caldrà tenir en compte si es pretén restaurar aquesta imatge. No és que la premsa internacional hagi de condicionar una sentència. En realitat, el tema no li afecta massa, però no avalarà una decisió que no apliqui el que sap qualsevol penalista del món, o bé que s’aparti de fets notoris o que vulneri drets humans. No és només el Tribunal Suprem l’afectat. La credibilitat d’Espanya com a país també està en perill.

És imprescindible que la premsa informi durant un procés tan important, però caldria evitar els judicis paral·lels. No traguem conclusions precipitades de cada declaració dels acusats. No traguem frases aïllades de context. No ens deixem portar pel que fragmentàriament anem coneixent. Deixem treballar en pau els actors d’aquest procés. Si es produeixen incidents a la sala entre lletrats, fiscals, jutges, acusats o testimonis, no llancem les campanes al vol. Deixem tots els protagonistes del procés treballar en pau i esperem a la sentència. En el tribunal hi ha jutges del més alt nivell, i alguns d’ells d’un prestigi que és molt raonable pensar que no voldran perdre per espúries raons polítiques, i molt menys per la pressió puntual de l’ambient.