El procés del procés

En unes setmanes s’obrirà a la Sala Segona del Tribunal Suprem el procés del procés. A diferència de la novel·la inacabada de Kafka, de títol homònim (Der prozess), els encausats podran sortir del llarg malson que va patir el seu protagonista (Josef K.) i respondre finalment davant de la justícia. Des d’aquesta òptica, els primers interessats en què s’esbombi judicialment el cas són els mateixos processats: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell.

La situació de presó preventiva en la qual es troben representa no només una mesura cautelar més que discutible en el pla jurídic, sinó també un contrasentit polític: els encausats que es van sotmetre a la justícia són privats de llibertat i els que van fugir a l’estranger viuen instal·lats en una zona d’impunitat per una aplicació restrictiva de l’euroordre. D’altra banda, val a arecordar que dels quatre tipus penals que se’ls imputen –rebel·lió, sedició, malversació i desobediència–, els dos primers han sigut qüestionats per notables penalistes i, en el seu moment, podrien no ser validats en la segona part del judici que podria dirimir-se davant de la justícia europea.

Ni colpistes ni presos polítics

Des d’aquestes premisses, el president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, haurà de dirigir la vista oral del procés i, de ben segur, ho farà tenint present aquell consell de Montesquieu: "Les lleis inútils aflebeixen les lleis necessàries". La pressió política anirà in crescendo i vindrà de dos fronts oposats: dels qui advoquen per una justícia exemplar –el contrari de justa– i dels qui afirmen, com el president Quim Torra, que no acceptaran cap altre veredicte que l’absolució. Per als primers, els encausats són uns colpistes; per als segons, presos polítics, és a dir, perseguits només per les seves idees i per haver posat les urnes.

Notícies relacionades

Inquietud en la defensa dels presos pel paper de Francesc Homs

L'independentisme prepara el seu 'judici' al judici del procés

La realitat és més matisada. Els processats no ho són pel seu ideari independentista, sinó per haver aplicat la via unilateral: des de la resolució sobre l’inici del procés fins a l’aprovació de les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica, la consulta de l’1-O i la declaració d’independència. El Tribunal Constitucional ho va advertir de manera precisa: "La primacia de la Constitució no ha de confondre’s amb una exigència d’adhesió positiva a la norma fonamental, perquè en el nostre ordenament constitucional no té cabuda un model de democràcia militant. El plantejament de concepcions que pretenguin modificar el fonament mateix de l’ordre constitucional té cabuda en el nostre ordenament, sempre que no es prepari o defensi a través d’una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals". En resum, la Sala Segona del Suprem no jutjarà l’independentisme, sinó l’unilateralisme.

Postdata: m’asseguren que Pedro Sánchez, en una estratègia política considerada d’"alt risc" pels seus interlocutors, està disposat a aguantar fins al 2020 per pilotar el postprocés i intentar tancar la novel·la inacabada de Kafka.