De com les notícies falses amenacen la democràcia

Potser han llegit els següents titulars: 'Les xarxes se li tiren a sobre a Lucía Etxebarria per insultar els sensesostre'. Millán Salcedo: “A mi el gag de la bandera de Dani Mateo no em fa gràcia”.

En el meu cas, la història real és la següent. Jo vaig ser convidada a acompanyar el sopar de Missatgers de la Pau i vaig compartir la taula amb unes persones sense sostre. Vaig narrar la història en un fil de Twitter, del qual es va extractar la següent frase. “Vaig pensar que seria tipus 'Plácido' de Berlanga, però no va ser pas així”, i després seguia la història. No vaig rebre cap allau de comentaris negatius, més aviat al contrari. I si vaig rebre comentaris negatius va ser sempre des de comptes anònims.

En el segon cas la frase original de Millán Salcedo era: “A mi el gag no em fa gràcia, però per descomptat crec que Dani Mateo està en el seu perfecte dret a fer l’acudit que vulgui”. I, encara més, en algun moment de l’entrevista afirmava –profecia autocomplerta–  que ¡no li agradava concedir entrevistes perquè sabia que sempre treien de context el que deia!

La meva admirada Lidia Cacho, periodista feminista mexicana que recentment ha hagut d’abandonar el seu país natal a causa de les amenaces de mort, va ser la primera que em va explicar com es creaven aquestes 'fake news' amb el truc de “les xarxes insulten”. Primer el mateix mitjà crea una sèrie de comptes anònims (de vegades fins i tot se’n poden gestionar centenars alhora des d’un programa informàtic), després, des d’aquests comptes, insulta el personatge. Després difon la notícia que ell mateix ha inventat. Amb el següent titular: 'Les xarxes insulten...'

Les dues notícies amb què obro aquest article són, en teoria, poc perilloses, per més que als dos implicats ens hagin fet molt mal. A mi m’agradaria recordar-li a una periodista presumptament feminista i directora del mitjà que va crear aquesta 'fake new' que després es va viralitzar tant que la meva filla va a una escola pública, i que jo no tinc mitjans per protegir-la de l’odi que ella creï contra mi, per exemple. I estic segura que a Millán Salcedo no li agrada que creguin que està en un bàndol en què no està, perquè és un home que, de forma molt meditada, ha decidit sempre no prendre partit en segons quines polèmiques.

Però parlem d’una altra increïble periodista, també feminista, també amenaçada de mort, aquesta vegada brasilera i premiada per aquest diari: Cristina Tardáguila, la directora de Lupa, la primera una agència especialitzada en 'fake news'. Les 'fake news' de les quals ella parla són més serioses. 'Fake news' de l’estil: '67 nens assassinats per les seves mares el 2018', en un article de Sánchez Dragó. Quan en realitat hi ha hagut 22 nens assassinats pels seus progenitors aquest any, 10 ho van ser pel seu pare sense presència de la mare, després d’un divorci, i la resta a la llar i no en tenim més dades.

Notícies com: 'L’home que va apunyalar Bolsonaro  està afiliat al PT i apareix en una foto amb Lula'; 'Si Haddad arriba al poder té un projecte de llei per legalitzar la pedofília'; 'Immigrants musulmans es casen amb nenes que tenen passaport europeu per convertir-se en ciutadans europeus’; 'El papa Francesc demana a les dones europees reproduir-se amb els immigrants musulmans’; 'Dos magribins claven una brutal pallissa a un noi espanyol de 18 anys a Almeria a qui van robar 200 euros’; 'Barco de la Fundació Clinton confiscat al port de Baltimore transportava drogues, armes i esclaves sexuals’; 'Com els immigrants munyen el nostre sistema sanitari', entre moltes d’altres.

Una cosa en què estan d’acord de forma unànime tots els politòlegs i sociòlegs de prestigi és que són aquestes 'fake news' les que han aconseguit portar Jair Bolsonaro, o Trump, Vox o el 'brexit' al seu triomf a les urnes.

De fet, '#fakenews' es confirma com una de les tendències més importants, si no la més important, d’anàlisi política per al 2019.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

De manera que, si vostè rep una notícia per WhatsApp, prengui’s un minut i pensi. ¿De veritat creu que una periodista i escriptora de prestigi deixaria anar una barbaritat tan gran precisament a Twitter, on la llegirà qualsevol? O ¿no li sembla que 67 nens és una xifra exageradíssima i no troba una mica estrany que no aparegui en cap altre lloc?  ¿Li causa una gran sorpresa la notícia? ¿No és transparent? ¿No cita fonts, documents oficials i enllaços? Si és així, és molt probable que sigui falsa.

Sisplau, recordi que un dels primers passos cap a la saviesa és la incredulitat. I, al pas que anem, també serà un dels primers passos cap a la democràcia.