Uns Pressupostos més socials

El projecte de Pressupostos aprovat pel Govern aquest divendres defensa un gir en la política econòmica del país, amb una voluntat redistributiva més gran de la riquesa, que comportaria un augment de la despesa pública en partides com les pensions o la dependència, per posar només dos exemples. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els va presentar com un "punt d’inflexió" cap a un model "més inclusiu i sostenible", i podrien ser-ho si superen la tramitació parlamentària, encara en l’aire.

L’Executiu fia l’augment de la despesa a una previsió de recaptació rècord de 227.356 milions d’euros, un 9,5% més que l’any passat. Unes xifres potser massa optimistes, tenint en compte que la previsió de creixement per a aquest any s’ha rebaixat una dècima, del 2,3% al 2,2%. El Govern espera augmentar els ingressos seguint la màxima de 'qui més té més paga'. Així, l’IRPF pujarà per als grans contribuents i s’incrementarà l’impost de societats per a les grans empreses, la banca i les companyies d’hidrocarburs. Pel que fa a l’IVA, es rebaixa la taxa als productes d’higiene femenina del 10% al 4%, que posa fi a una situació de discriminació de gènere en el consum. Entre les mesures socials, augmenta la dotació de dependència i les beques d’estudi. 

Falta per concretar la inversió de l’Estat a Catalunya, tot i que el Govern ja va anunciar que per primera vegada complirà la disposició addicional tercera de l’Estatut, és a dir, que sigui equivalent al pes de l’economia catalana en el PIB espanyol (el 18%, davant el 13,3% dels Pressupostos del 2018). La xifra exacta es coneixerà el pròxim dilluns, quan el projecte es presenti al Congrés.

El compromís de complir l’Estatut és un gest cap als partits independentistes, que encara no han decidit el seu vot. Però aquesta no és l’única incertesa a què s’enfronta Sánchez. Podem, amb el qual va arribar a un pacte pressupostari, fingeix amb oposar-se si no es modifica el decret de lloguers perquè els ajuntaments puguin limitar els preus. El Govern no ho té gens fàcil. Els partits que van recolzar la moció de censura de Pedro Sánchez tenen a la seva mà afavorir uns comptes que pretenen corregir els desequilibris de polítiques anteriors i millorar les inversions a Catalunya o deixar l’Executiu en una inestabilitat que obriria el camí d’unes noves eleccions, amb l’auge de la ultradreta de fons.