La deixadesa de la publicitat

Passa durant tot l’any però, igual que passava amb els anuncis de joguines en els temps del monopoli televisiu de l’audiovisual, en dates prenadalenques s’intensifica fins a l’absurd. Parlo de la publicitat de les grans marques a les xarxes socials.

Aquest any han proliferat els anuncis d’'snacks’ i de roba; per no parlar dels de cosmètics. Tots estiren l’habitual combinació 'influencer'-cosa a vendre. La part ridícula arriba de la mà de dos factors: la massificació dels primers (els recomanadors) i la banalitat dels segons (els productes). La velocitat a què es consumeixen les peces publicitàries en aquests suports seria el tercer factor que, en una societat pensant, faria que tot saltés pels aires, però...

Durant el minut curt que un passa consumint les 'stories' d’un 'instagrammer', pots trobar-te’l explicant que ha descobert un centre on et posen les pestanyes postisses definitives que t’estalviaran hores d’aplicació de rímel, mentre que, quatre vídeos després, la mateixa persona t’exhortarà que et compris la màscara d’ulls perfecta que has de tenir al teu lavabo sí o sí.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

També existeix el gènere de l’‘unboxing’. És en aquest en què la massificació de marques fa que tot perdi el seu sentit inicial: el de fer que una destaqui per sobre de la resta. Centenars d’'instagrammers' obrint centenars de caixes de centenars de firmes diferents, dedicant uns deu segons a tot estirar a cada caixa (el temps que tarden a obrir-la, de fet) mentre van exclamant: “I’m-so-excited-thank-you”-nomdelamarcaenqüestió), per seguidament passar a la caixa següent. És una mena de bombardeig absurd al qual juguen les marques com qui juga a comprar-se totes les terminacions de la loteria pensant que alguna tocarà.

El d’algunes marques, pel contingut de les seves apostes publicitàries, és d’un passotisme total. Sembla que totes hagin decidit quedar-se amb la premissa: "si no hi ets, no existeixes". El pitjor, que diu més i res de bo de nosaltres, els consumidors, és que aquest mètode els continuï funcionant, encara.