Anar al contingut

Peccata minuta

Si ho sé, no truco

Si ho sé, no truco

Joan Ollé

Al cap de 25 minuts, la carn es fa verb i pregunta, per dirigir-se'm, quin és el meu nom. «Joan», li dic. I ella: «¿Juan, en què el puc ajudar?»

Truco al servei d’atenció al client d’una gran empresa de telefonia i una simpàtica veu virtual em demana el meu número, per després sol·licitar-me quin servei prefereixo entre els que ella em pugui oferir.  Sil·labejo “fac-tu-res”. La veu em notifica que tot el personal va atrafegadíssim (¡que en posin més!) així com que el temps mínim d’espera serà de cinc minuts. Al cap de 25, la carn es fa verb i pregunta, per dirigir-se’m, quin és el meu nom. “Joan”, li dic. I ella: “¿Juan, en què el puc ajudar?”

Una vegada resolta infructuosament la consulta, la veu em proposa passar de la meva actual tarifa a una altra de nova, amb la qual m’estalviaria 5 euros al mes. Li responc que encara gràcies i que endavant. Ella em convida a respondre a les seves preguntes, comprometent-me verbalment amb el meu nou contracte, ja que les paraules seran gravades. A l’acabar l’interrogatori em notifica que en pocs dies rebré una trucada sobre la qualitat de la seva atenció, li dic que excel·lent i ens desitgem un bon any.

Al cap de res arriba la meva companya a casa, i, al cap de poca estona, comenta que la tele no va. També ella, sense jo assabentar-me (de tan atrafegat que anava, com els stakhanovistes agents) truca a l’empresa per confiar-los l’avaria, i li insisteixen que els seus atendedors van tant o més de cul que jo. Al cap d’hora i quart de rellotge una veu raona:  “¿Com volen tenir tele si acaben de rescindir el contracte?”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Com a titular de la línia, em poso a l’aparell; la veu em notifica que al donar d’alta el nou servei es dona per mort l’antic, ja que el modern va per parabòlica (enginy de què no disposem), i m’anima a instal·lar l’estri al terrat o a acudir personalment a qualsevol de les seves moltes botigues a canviar descodificador vell pel nou, previ nou interrogatori. També, davant de la meva creixent perplexitat, em fa saber que la pasta no va de més a menys, com m’havia promès el seu col·lega en la nostra conversa no gravada ni consultable, sinó de 175 a 180 euros, però que aquest augment inclou, tatchan, tatchan... ¡un servei d’atenció preferent, sense llargues i molestes esperes!

M’empasso el comentari i li xiuxiuejo allò de “virgencita, que me quede como estaba”,, però ella contraataca amb el “Santa Rita, Rita...” ja que “el sistema” no permet tornar a allò d’abans (¡oh, irreversibilitat!), com tampoc permet parlar en viu amb un responsable de més alta graduació que la nostra amable interlocutora, que per a això hi ha la pàgina web.

Una empresa de telefonia amb què no es pot parlar. L’instal·lador vindrà abans del 2 de febrer. Estem totalment indefensos. Si ho sé, no truco.