Anar al contingut

Editorial

Els Pressupostos i la Catalunya real

Aquests comptes, que recuperen la despesa social, mereixen debatre's al Congrés i hi ha indicis que ERC i el PDECat seran sensibles

Els Pressupostos i la Catalunya real

Manu Fernandez

L’ Executiu de Pedro Sánchez aprovarà aquest divendres el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019. Les línies bàsiques estaven esbossades en la seva proposta de sostre de despesa que no va aconseguir tirar endavant. Ara cal ajustar-los amb un dèficit menor del que es proposava amb el beneplàcit de Brussel·les. Falten, doncs, detalls substancials per poder-ne fer una valoració definitiva. Aquest Govern en minoria haurà de prioritzar. Els missatges que ha llançat fins ara han sigut clars en aquest sentit: la principal prioritat és recuperar la despesa social per drenar la desigualtat galopant que ha portat el model que va escollir Mariano Rajoy per sortir de la crisi. La segona prioritat és l’equilibri territorial amenaçat també per la crisi, però molt especialment pels que d’un costat i d’un altre han convertit el greuge en la seva raó de ser.  En aquest sentit, el Govern es compromet a complir les disposicions que recullen alguns estatuts d’autonomia en el sentit de garantir un percentatge d’inversió de l’Estat en la comunitat en funció de la població, en el cas d’Andalusia, o de l’aportació al PIB, en el de Catalunya. No és un compromís fàcil de complir, però és, sens dubte, un canvi significatiu de tendència en la línia d’acabar amb la política basada en els greuges.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Amb aquest anunci, les coses es posen encara més difícils als qui, a Esquerra i el PDECat, pretenen oposar-se als Pressupostos de Sánchez. Les millores són objectivables: 1.700 milions d’increment de finançament per a la Generalitat i un augment de cinc punts de la inversió de l’Estat a Catalunya. Estem parlant de més diners per a escoles, hospitals, seguretat, bombers, atenció social, ferrocarrils, carreteres, aeroports, etcètera. La Catalunya real que al marge de l’estatus polític que vulguin uns o d’altres, milloraria el seu benestar amb aquests Pressupostos. I no som davant de cap cessió als independentistes, com al·lega una part de l’oposició, sinó simplement amb el compliment de les lleis vigents, la LOFCA i l’Estatut. Tot indica que ERC i el PDECat seran sensibles d’entrada a aquests plantejaments i desatendran les amenaces de Quim Torra i de Carles Puigdemont per bloquejar-ne fins i tot la tramitació. Aquests Pressupostos mereixen, com a mínim, debatre’s al Congrés perquè, per exemple, el flamant Govern de PP i Cs a Andalusia expliqui per què no recolza el compliment de les lleis.