Rato i el Banc d'Espanya

Temo que haurem d’esperar uns quants anys per conèixer la veritat de dos dels esdeveniments que més van contribuir a la crisi econòmica que ha dessagnat els treballadors i la classe mitjana d’aquest país submergint-nos en la precarització com a sistema de vida i l’‘austericidi’ com a bíblia imposada des del poder polític. Tant l’enfonsament general de les caixes d’estalvis i la salvació artificial ‘in extremis’ dels bancs, com la guinda específica del desastrós ‘cas Bankia’ es va apedaçar amb diners públics. Es van salvar les entitats financeres amb el compromís, naturalment incomplert, que tornarien els diners retallats a la sanitat, l’ensenyament, les polítiques socials i les infraestructures.

Però no els aconsello fer-se il·lusions. De moment, la política i la justícia parlen del tema però ni l’aclareixen ni semblen tenir el més mínim interès per explicar-nos fins al final el paper del Banc d’Espanya en aquestes situacions. I si no s’aclareix el tema del Banc d’Espanya no sabrem la veritat. Havia d’haver vigilat i no va vigilar, havia d’haver controlat a través de normatives consistents i no va controlar, i havia d’haver intervingut davant les pràctiques de capitalisme de casino que van executar moltes entitats financeres i no ho va fer.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Rodrigo Rato es defensa davant el tribunal que jutja les irregularitats en la sortida a borsa de Bankia com si fos innocent. Ja ho veurem. Costa de creure que un exvicepresident econòmic i exdirector del Fons Monetari Internacional desconegués el que feia mentre tocava somrient la famosa campaneta. Potser pensava que el sistema li donaria un cop de mà i resoldria el desastre dissimulant-ho dient que la crisi era mundial. Està demostrat que Bankia va enganyar els seus clients. Però també que la inspecció del Banc d’Espanya va captar el bluf i ho va denunciar als seus superiors anunciant-li el que vindria després: pèrdues multimilionàries per als contribuents i necessitat de nacionalitzar l’entitat. El màxim responsable del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que no va fer cas als experts per raons que només ell sap, no seu al banc. En vista d’això, no és gens segur que els responsables paguin, sobretot després que els no responsables, el país sencer, ja ho hem fet per ells.

El capitalisme espanyol no és eficient però sí llest. ¿Coneixen la llista d’institucions i empreses que han estat alimentant la fundació FAES, que presideix José María Aznar? Hi ha qui sap cobrir-se l’esquena per si de cas. El Govern de Rajoy li va donar sis milions en els anys de més retallades. La Generalitat també va passar per taquilla. I Acciona, Ferrovial, Iberdrola, Gas Natural, Google Spain, Sacyr, Mercadona, El Corte Inglés, l’ACS de Florentino, Philip Morris, BBVA, La Caixa, Santander... Són més que un club.