Editorial

Reneix el problema de les terrasses a Barcelona

Més enllà de la disputa partidista, s'ha de compaginar la legítima aspiració empresarial amb la imprescindible convivència en l'espai públic

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44463588 terrazas180727162300

zentauroepp44463588 terrazas180727162300 / JORDI COTRINA

El conflicte de les terrasses i vetlladors dels bars i restaurants de Barcelona és un dels de més llarg recorregut de l’Administració d’Ada Colau. Després d’haver posat en pràctica una política estricta basada en l’ordenança del govern de Xavier Trias del 2013, i com a conseqüència de les campanyes del sector de la restauració i el turisme, l’ajuntament va pactar amb el sector, el juny del 2018, una modificació de la normativa de terrasses que va semblar, en el seu moment, que arribava per pacificar la situació amb l’objectiu de satisfer tant la demanda de més places com el respecte pels veïns i per una ciutat més transitable.

Tot i que les mesures han funcionat raonablement bé en la resta de la ciutat, la seva aplicació en espais singulars –com és el cas de Ciutat Vella– ja feia preveure una probable reactivació del conflicte. El Gremi de Restauració critica la política contrària, segons ells, de l’ajuntament i aquest es defensa en la necessitat de posar límit a la saturació en zones de gran condensació. Recents decisions judicials sobre horaris de tancament, la debilitat estratègica de Colau i la proximitat de la campanya electoral han provocat que l’oposició, amb l’abstenció d’ERC, torni a fer bandera de l’assumpte, amb l’aprovació d’una comissió especial de seguiment que posa en perill el govern. Més enllà de la disputa partidista, s’ha de compaginar la legítima aspiració empresarial amb la imprescindible convivència en l’espai públic.