El tauler polític
Fer-se trampes al solitari
Una de dos: o són uns il·lusos o els agrada fer trampes quan juguen al solitari
org jlr06702 /
Pel que es va veient, l’arribada de Vox a Andalusia almenys serà útil per revisar la presència d’una ultradreta que durant dècades s’ha negat que existí a Espanya, o que com a màxim era residual. És com un d’aquests llums ultraviolats que hi ha a les discoteques, i que de cop i volta revelen les taques i regalims als vestits i camises, de manera que ara coneixerem els que fa 40 anys que no van a la tintoreria. En el cas del PP, és clar, la sorpresa és menor. Vox, que va sorgir de les entranyes populars, es pot veure com una broma freudiana: un inconscient reprimit que de sobte surt a la llum en un altre partit, sense complexos, d’aquí la pulsió histèrica en què ha entrat Pablo Casado des de fa setmanes.
Més interessant és el cas de Ciudadanos. Després d’haver crescut amb una identitat que es forjava per oposició als altres –sobretot a Catalunya–, des del rebuig, l’exabrupte i la desqualificació sistemàtica, Vox els paga amb la mateixa moneda i els obliga a definir-se ideològicament. Així, més d’un constitucionalista i defensor del 155 denuncia ara que Vox utilitzi la caricatura, l’èmfasi gratuït i el sarcasme en les seves declaracions, que se serveixi, de cites tretes de context, frases mal interpretades i dades inventades: precisament la mateixa estratègia que Rivera, Arrimadas i el seu partit apliquen fa anys sobre l’independentisme català per demonitzar-lo a Espanya.
Les condicions de Vox també obliguen Ciudadanos a fer un examen de consciència. Els teòrics del partit –els Espada, Toutain, Ovejero o Carreras– recomanen que no hi hagi pactes, i el seu principal argument és que Cs no és un partit nacionalista, fins i tot li busquen lloc a l’esquerra antinacionalista. Però la realitat és que Rivera s’inflama quan “només veu espanyols”, el seu partit s’absté en l’exhumació de Franco i, en les manifestacions unionistes, desfila sense problemes al costat de la ultradreta i els agitadors de la violència feixista. Una de dos: o són uns il·lusos o els agrada fer trampes quan juguen al solitari.
