Anar al contingut

EL DESAFIAMENT DE LA CEGUESA

Jugar-se la vida perquè sí

Jugar-se la vida perquè sí

Ramón de España

Internet ha generat moltes activitats discutibles, quan no directament estúpides, com aquests ‘challenges’ (reptes) que es posen sobtadament de moda i que de vegades comporten riscos per als que s’apunten. L’últim que recordo és aquell que consistia a ballar als acords d’una cançó de Drake al costat d’un cotxe en moviment el conductor del qual et gravava: no hi va haver cap desgràcia perquè Déu no ho va voler. No va tenir tanta sort la parella d’enamorats que va voler fer-se un selfi a la vora un precipici, però van perdre l’equilibri i van caure al buit, d’on mai van tornar. O el capsigrany que anava amb cotxe, amb mig cos penjant de la finestreta, i que, mentre es gravava d’esquena a la carretera, va ser decapitat per un senyal o per una bústia, ja no recordo què. Per no parlar de tots els que van participar en el famós ‘challenge’ de la galleda d’aigua gelada que et buidaven al cap perquè demostressis la teva solidaritat amb ja no sé quina bona causa: no hi va haver ningú que es plantés i digués que no pensava apuntar-se a una ximpleria així; allà van acabar xops i morts de fred des del president Obama fins a l’última mona de Peoria, Illinois.

 L’última bestiesa atén per Birdbox challenge i està inspirada a la pel·lícula de Netflix ‘A ciegas’ (Bird box), dirigida per Susanne Bier –sobre una novel·la de Josh Malerman– i protagonitzada per Sandra Bullock. Es tracta d’una distòpia en què una presència sinistra que mai veiem i que no sabem d’on procedeix aconsegueix que tot el que la veu se suïcidi. Només se salven, lògicament, els cecs. I els que es benen els ulls. La pel·lícula es deixa veure, però tampoc et perds res si no la veus. Als Estats Units ha tingut tant èxit que la gent es dedica a fer coses que no deu amb la bena posada, pel que el nombre d’accidents, caigudes i contusions no para de créixer ni deixarà de fer-ho, dic jo, fins que algú la dinyi.

El suïcidi ja no és aquella decisió personal pròpia d’ànimes turmentades pel rigor de l’existència, sinó una possibilitat de passar l’estona a l’abast de qualsevol lluç que no sembla tenir res millor que fer que jugar-se la pell per impressionar a altres de tan tontos com ell. Diguin-me apocalíptic, però prendre’s el suïcidi a broma em sembla un altre senyal de com de malament estan les coses.

Temes: Netflix