Anar al contingut

Editorial

La misèria que devora vides

Convertir víctimes com les de l'incendi de Sant Roc de Badalona en culpables és una falta d'ètica evident i afegeix més dolor a una situació punyent

La misèria que devora vides

Pere Francesch

La misèria té múltiples rostres. El de dissabte passat va resultar especialment tràgic: tres morts i una trentena de ferits en un incendi al barri de Sant Roc de Badalona. El pis on es va originar el foc havia sigut ocupat i els seus habitants havien punxat l’electricitat. Desgraciadament, aquesta és la vida quotidiana de moltes persones que no poden accedir al mercat de vivendes. Els elevats costos de lloguer, un insuficient parc públic de vivendes i, en el cas dels migrants, la situació irregular que provoca una llei d’estrangeria dissuasiva, conformen l’equació de la misèria. Convertir les víctimes de la voracitat immobiliària en culpables de les seves desgràcies potser dona rèdits electorals, però, a més d’una falta d’ètica evident, únicament afegeix més dolor a una situació punyent.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La mà dura no és la resposta, ja que només és una empenta cap a l’abisme. Com menys drets, més vulnerabilitat. La situació, lluny de millorar, empitjora cada dia. El control és necessari, però resulta imprescindible desenvolupar polítiques públiques d’accés a la vivenda. Així com combatre la pobresa energètica.

La misèria no és innòcua, provoca accidents, sega vides. Tampoc són innòcues les retallades i la consegüent falta de mitjans. Una escassetat que també es va evidenciar en el rescat de Sant Roc i que només la perícia i la gosadia dels professionals va evitar que se saldés amb més víctimes. A la fi, un altre rostre de la misèria.