LA CLAU

Iceta, ¿candidat a l'alcaldia?

1
Es llegeix en minuts
icetacollboni

icetacollboni

A mesura que s’esvaeix la il·lusió d’un superdiumenge, les maquinàries electorals dels partits tornen a l’activitat amb la vista posada en les municipals i en les europees. Una de les grans batalles és la ciutat de Barcelona. Les enquestes detecten un cert retrocés de la candidatura de l’actual alcaldessa, Ada Colau, però convé recordar que no van pronosticar la seva victòria el 2015. Per davant, els sondejos col·loquen Esquerra amb Ernest Maragall, però ja se sap que els republicans gairebé mai confirmen les expectatives. L’estrella emergent d’aquests comicis és Manuel Valls que no acaba d’arrencar en les enquestes i que cada dia ensenya millor el seu caràcter agre. El PP ha optat per un empresari ‘outsider’, Josep Bou, justament per no quedar-se fora del consistori. I el món postconvergent esfulla encara la margarida, tot i que tota apunta que la cosa girarà entorn de Quim Forn. El PSC té un bon candidat, Jaume Collboni, que ha recuperat una part del vot perdut, però a les casernes socialistes es busquen possibilitats per “sortir de la caixa” com diuen els anglosaxons i trencar l’estratègia de tots els seus adversaris. Per a això s’han dotat del seu propi sondeig preelectoral i han posat a prova totes les possibilitats: seguir amb Collboni (que incrementaria regidors), la tornadad’algun excalcalde (els resultats no són bons), fer aterrarun ministre de Sánchez (ni Borrell ni Batet tindrien incentius per fer-ho vistes les respostes) o posar tota la carn a la graella (Icet). De manera que aquesta última opció s’ha posat, finalment, sobre la taula.

Iceta ho té gairebé tot a favor: no hauria de deixar el seu escó al Parlament ni el lideratge del PSC (hi ha un congrés a la tardor si no hi ha eleccions catalanes) ni per ser candidat, ni per ser regidor ni per ser alcalde; el seu perfil arracona Manuel Valls en l’òrbita estricta dels votants de Ciutadans i l’incrusta a Vox; els votants tradicionals socialistes el coneixen i el respecten; en els comicis del 21-D va esgarrapar bastants vots d’exconvergents moderats; coneix com pocs el candidat que parteix com a favorit, Ernest Maragall, i li pot disputar l’herència maragallista millor que ningú; i, personalment, li podria interessar tancar el cercle politic en el món municipal. La jugada deixaria tots els adversaris amb el pas canviat i posaria el PSC en l’epicentre de la campanya. Ja ho veurem.