Nens sols

La Creuada dels Nens és un episodi certament estrany de la història europea, a mig camí de la tragèdia real i la fabulació literària. Més de 30.000 infants, provinents de dues columnes que recorren França i Alemanya a principis del segle XIII, a les ordres de dos nois il·luminats, per anar a reconquerir Jerusalem. Acaben morts de fam, o de pesta o ofegats. O raptats per uns mercaders que els venen com a esclaus. Imaginaven que, un cop davant la costa, el mar s’obriria i els deixaria passar. Però no va ser així. D’aquella epopeia insòlita, n’han sorgit unes quantes obres literàries, rares i magnífiques. Des de 'La croisade des enfants', de Marcel Schwob, a 'Les portes del Paradís’, la sorprenent novel·la de Jerzy Andrzejewski que només té dues frases. Una, amb unes 40.000 paraules; i l’altra, amb només una línia. O el poema llarg de Brecht que refà l’aventura amb uns nens polonesos que fugen dels nazis: "Així doncs, com que no hi havia ni carn ni pa, tenien fe i esperança". Nens sols. 'Sine rectore, sine duce', com s'esmenta en el preàmbul de Schwob. Sense guia, sense caps. Nens sols cap a la catàstrofe.

Hi he pensat en veure els nens que inhalen cola al Raval, aquests menors –ara sense esperança ni fe– que respiren la droga terrible per oblidar que tenen por, gana i fred, i per no haver de respirar la insolència del món advers. Processons tristes i desolades de nens sense cuirassa, com fa vuit segles.