Beure de Vox

La igualtat és la trampa. Vox ho sap. I va guanyant aquesta batalla. Ara per ara ja ha aconseguit que el PP planegi oferir ajuts als homes víctimes de la violència domèstica. Ja només la formulació és una puntada de peu (una més) a totes les dones agredides i assassinades pel fet de ser dones. Al posar el focus en els homes i situar-los com a víctimes inventa una situació d’indefensió desmentida per totes les estadístiques. Al parlar de violència domèstica i no masclista, nega la més gran: la realitat d’un sistema patriarcal que genera multitud de violències contra les dones en tots els àmbits de la societat.

En realitat, Vox no és el problema. El resultat a Andalusia va estar marcat per la desmobilització del vot d’esquerres i aquesta situació no sembla extrapolable. Susana Díaz no encarna el socialisme de Pedro Sánchez, la militància ja ho va deixar clar en les primàries del PSOE. El problema és fins a quin punt Vox és el terreny de proves de Pablo Casado. Al PP no li va importar despertar l’anticatalanisme a Espanya amb les famoses firmes contra l’Estatut i va continuar tensant la situació. Entre poder i convivència, no va tenir dubtes. ¿Les tindrà ara? La crisi en va enfonsar molts en la precarietat. I s’acosten nuvolots econòmics. ¿Donarà rèdits electorals culpar les dones d’arrabassar oportunitats als homes? N’hi ha prou amb mirar la història per comprovar, amb horror, que és possible convertir les víctimes en culpables.