El trivial de Sir Alex Ferguson

Europa és on hi ha un cafè, diu el savi Georges Steiner. Anglaterra és on hi hagi un pub, diu la CAMRA (Campaing for Real Ale), l’entitat que des de 1971 lluita perquè la cervesa tingui gust a cervesa i pagui menys impostos. Si tots dos tinguessin raó, que cada vegada hi hagi menys cafès que mereixin portar aquest nom (¡Starbucks i engendraments similars no ho mereixen!) i que els pubs vagin tancant des de fa anys en una mitjana superior als quinze a la setmana explicaria que Europa i Anglaterra s’assemblin cada vegada menys a elles mateixes i que els seus habitants estiguin, d’un temps ençà, en un creixent estat de mal humor.

Aviat farà cinquanta anys que els anglesos juguen al trivial als pubs. Ells l’anomenen "Quiz nights" i a partir dels setanta es van expandir com una plaga. Els negocis se salven omplint la caixa enregistradora i els jocs per equips de "preguntes-respostes" atrauen persones que d’una altra manera estarien a casa. S’emborratxen igual, però sembla menys greu, ja que ho fan mentre intenten demostrar que no són rucs.

Endavant amb els "Quiz" si ajuden a mantenir la persiana pujada i a posar el mal humor entre parèntesi. Per cert, ja que parlem de beguda, sàpiguen que Anglaterra és el primer país del món on les dones han empatat amb els homes en dosis d’alcohol ingerides a la setmana. Igualtat efectiva.

Així ho veu també el nou entrenador de l’United, el noruec Ole Gunnar Solskjaer, que vol recuperar l’hàbit que al seu dia va introduir el mític Sir Alex Ferguson de fer jugar la plantilla al trivial després dels sopars als hotels de concentració. El míster dels Red Devils no vol salvar cap pub, només el seu equip.

Les partides s’acompanyen, suposem d’aigua amb gas, però serveixen per evitar que les seves estrelles visquin aïllades a les seves habitacions xatejant amb els amics o ves a saber amb qui. No li va malament de moment. Des que es va asseure a la banqueta l’"assassí amb cara de nen" (malnom que es va guanyar jugant per la seva efectivitat davant del gol malgrat les seves faccions innocents), el seu equip va com un tret i torna a ser una amenaça.

Per cert, més que d’assassí, Solskjaer el que té és una cara de hòbbit feliç i content pul·lulant per la Terra Mitjana d’El Senyor dels Anells. Si dirigís un diari ordenaria els redactors que el rebategessin com a Frodo. Jugaríem amb els noms de la saga de Tolkien aprofitant l’aspecte d’habitant de La Comarca del nou entrenador. Alex Ferguson, l’anomenaríem Gàndalf, per savi, i per parlar del passat ens referiríem a Mourinho com Sàruman, per dolent.

El prestigi de la Copa anglesa

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Juguem també nosaltres al "Quiz Football". Endevinin: ¿Per què la Copa anglesa acumula el prestigi que altres competicions similars, com la Copa del Rei no han tingut ni tindran mai? La tercera ronda de la competició, en lliça aquest cap de setmana, és ja un esdeveniment esportiu amb tots els grans clubs a l’escenari.

Lluny queda l’agost i els més de 700 equips, molts d’aquests veritables esparracats del món de la pilota, que cada any competeixen en el torneig futbolístic més antic del món. Aquí tenen una resposta senzilla: l’estimen, la respecten, la desitgen i no l’han considerada un premi de consolació per al ximple de la fira. La tracten com s’hauria de tractar la cervesa, vaja. O al cafè, vostès que són al continent.