EL TEXT I LA TEXTA
Menjar de fons
zentauroepp46424106 leonard beard para dibujo de ortega cuaderno domingo190104133557
A tots ens ha passat. Resulta inevitable. Vas a un restaurant i, de fons, una música molt lletja t’acompanya durant el sopar. Has triat el primer plat, el segon, les postres, el vi, però no aquesta música que ha sigut seleccionada per un ésser humà que considera que aquestes lletgíssimes melodies t’entusiasmaran .
Un dels trucs més eficaços per detectar injustícies consisteix a donar-li la volta a les coses. És una tècnica de la qual se n’ha confirmat la validesa al llarg dels segles. Per tant, donaren la volta a la situació anterior, en la qual decideixes menjar tranquil·lament i t’obliguen a escoltar música i imaginem l’escena contrària: assisteixes il·lusionat a un concert i t’obliguen a menjar tot i que no et vingui en absolut de gust.
Visualitza-ho. Són les 8 de la tarda. Tens dues entrades per anar a veure la tercera simfonia de Brahms amb la teva parella. Mireu el número de la vostra butaca a les entrades i, plens d’il·lusió, us asseieu. Apareix l’orquestra i aplaudiu entusiasmats pensant en el que us espera. El director mou la batuta. Els violins toquen el primer acord i llavors passa la tragèdia: uns cambrers, per darrere, us van posant per força menjada a la boca. No sabeu què fer ni enteneu res. “Mengeu això”, us xiuxiueja a l’oïda l’home mentre, amb la seva mà enguantada, us fica amb violència a la boca una truita d’espinacs.
La teva parella i tu us mireu atordits. “Hem vingut a escoltar música”, dieu a l’home, però ell, sense alterar-se, us informa que en aquesta sala de concerts hi ha menjar de fons. Acaba el primer moviment de la simfonia, i les tos habituals dels concerts es transformen en el desagradable so de 300 persones mastegant. Comença el segon moviment, però ningú pot disfrutar aquest meravellós andante perquè us obliguen a menjar el segon plat: una recepta nova creada per un cuiner youtuber de 14 anys.
¿Oi que seria indignant que us obliguessin a menjar quan voleu escoltar música? Doncs igual de molest és que t’obliguin a sentir música quan el que vols és anar a menjar tranquil·lament.
Notícies relacionades¿I les piscines? ¿No us ha passat? Els rajos de sol us arriben a la cara després de passar els vuit minuts llum que ens separen de la nostra estimada estrella. Tot podria ser plàcid i bonic si no fos per aquella estúpida música. Te n’has anat a banyar, però t’obliguen a sentir música enutjosa. ¿Us ho imagineu al revés? Aneu a un concert i us obliguen a banyar-vos. El tercer moviment de la tercera simfonia de Brahms, tan bonic, tan teu i de la teva parella, i just llavors, del sostre de l’auditori, us comencen a regar amb aigua freda. “És que en aquesta sala de concerts hi ha aigua de fons”, us aclareixen quan decidiu queixar-vos.
Estimats amos de restaurants: volem menjar, i només menjar als vostres locals. Adorats propietaris de piscines: volem prendre el sol i banyar-nos a les vostres instal·lacions, i només això. La música, si us sembla, la portem nosaltres a Spotify. Gràcies i bon any.
