EN CLAU EUROPEA

Desigualtat i incògnites econòmiques el 2019

El 10% de les llars acapara més de la meitat de la riquesa neta en molts dels països de la UE

L'eurozona afronta el final dels estímuls del BCE en un context de desacceleració i guerres comercials

3
Es llegeix en minuts
cinco-euros

cinco-euros

La Unió Europea (UE) ha celebrat aquesta setmana el 20è aniversari del naixement de l’euro Malgrat la crisi, s’ha consolidat com la segona divisa mundial, utilitzada per al 36% dels pagaments globals, davant el 40% realitzats en dòlars, i compta amb el suport del 74% dels ciutadans. L’eufòria oficial s’ha vist entelada per la intervenció de la italiana Banca Carige pel Banc Central Europeu (BCE) el 2 de gener, que ha recordat que Europa continua sense recuperar la plena normalitat deu anys després de l’esclat de la crisi financera.

L’èxit de l’euro no ha produït l’esperada convergència entre les tres principals economies de l’eurozona. Si el 1998 el producte interior brut (PIB) per càpita alemany era un 10% superior al francès i un 24% a l’italià, actualment és un 16% i un 39% més alt, respectivament. Els altres dos països rics de l’eurozona, Holanda i Àustria, també han accentuat la seva divergència respecte a la mitjana.

Entre els membres occidentals de l’euro, Espanya és qui ha aconseguit més convergència, ja que ara el PIB per càpita alemany és un 58% superior a l’espanyol quan el 1998 era un 79% més alt. El grau de convergència més gran l’han aconseguit els països bàltics i Eslovàquia, que partien d’uns nivells molt baixos, mentre que el paper de paradís fiscal d’Irlanda  distorsiona totalment les xifres.

Més desigualtat social

Les polítiques aplicades en la fase preparatòria de l’euro i, posteriorment, després de la seva creació, han contribuït a agreujar la desigualtat social dins del cadascun dels països, en contra de les promeses formulades pels líders al firmar el Tractat de Maastricht el febrer de 1992.

Un recent informe de l’OCDE mostra que el 10% de les llars alemanyes acapara el 59,8% de la riquesa neta total del país, mentre que el 60% de les llars només en té el 6,5%. El 23,6% de la riquesa neta alemanya està en mans d’un 1% de les llars. A Holanda, la desigualtat encara és més marcada, amb el 10% de les llars acaparant el 68,3% de la riquesa neta, mentre que el 60% de les llars menys afortunades té un indicador negatiu del 4%, és a dir, que els seus deutes per hipoteques i altres préstecs superen el valor total dels seus béns.

França, també el 10% de les llars acapara el 50,6% de la riquesa i l’1% concentra el 18,6% del total, mentre que el 60% de les famílies només deté el 12,1% de la riquesa total. Altres països de la UE en els quals el 10% de les llars més riques acapara més del 50% de la riquesa neta són: Àustria (55,6%), Dinamarca (64%), Estònia (55,7%), Irlanda (53,8%), Letònia (63,4%), Portugal (52,1%) i el Regne Unit (52,5%).

A Espanya la situació és lleugerament menys desequilibrada, amb un 10% de les llars concentrant el 45,6% de la riquesa i l’1% acaparant el 16,3% del total, mentre que el 60% de les famílies només deté el 18,7% de la riquesa neta.

El fantasma de les protestes massives

La marcada desigualtat i les tensions socials latents poden conduir a sobtades protestes massives i a girs polítics bruscos, tal com mostren el recent esclat social a França protagonitzat pels ‘armilles grogues’ i la victòria electoral a Itàlia del populisme esquerrà del Moviment 5 Estrelles i de la ultradretana Lliga. 

En aquest context de desigualtat, Europa afronta importants incògnites econòmiques el 2019. La primera serà l’impacte de la sortida del Regne Unit de la UE. El Fons Monetari Internacional (FMI) estima que un 'brexit' abrupte li costarà a la UE una pèrdua de PIB del 0,2% al 0,5%, però que rondarà el 4% en el cas d’Irlanda i l’1% a Holanda, Bèlgica i Dinamarca.

Notícies relacionades

La segona incògnita és l’impacte que tindrà l’acabament, el desembre passat, de les injeccions massives de fons a l’economia realitzades pel BCE  en els últims anys. La progressiva desacceleració de l’economia iniciada a mitjans del 2018, coincidint amb la reducció de l’estímul econòmic mensual del BCE, i la persistència d’una inflació molt baixa a l’eurozona (inferior al 2%) han portat la institució a reduir la seva previsió de creixement a l’1,7% per a aquest any. El ritme de creació d’ocupació també s’ha frenat a la meitat des de mitjans del 2018, amb una taxa trimestral del 0,2%, segons Eurostat.

La tercera gran incògnita és l’impacte dels conflictes comercials internacionals: l’actual conflicte congelat de la UE amb els Estats Units i el dels EUA amb la Xina. Si el president nord-americà, Donald Trump, acaba imposant una penalització a les exportacions europees d’automòbils o amplia les seves sancions comercials, el creixement de la UE es reduirà. Si el conflicte entre Washington i Pequín s’agreuja, també minvarà el creixement econòmic mundial, tal com ja ha advertit l’FMI.

Temes:

Unió Europea