1
Es llegeix en minuts
zentauroepp16291631 barcelona 20 06 2011 el escritor borja baguny   que publica 190104190808

zentauroepp16291631 barcelona 20 06 2011 el escritor borja baguny que publica 190104190808 / ALBERT BERTRAN

Els últims mesos del 2018 ens han deixat un cert debat sobre la crítica literària en l’ecosistema català. És una discussió que reviu més o menys cada dècada, sovint per acabar tornant als mateixos problemes, i amb els mateixos crítics com a protagonistes –i algun de nou–, és a dir, que els dubtes no es resolen o potser ja formen part d’un context autoreferencial i cíclic. La falta d’influència de l’acadèmia en la vida cultural, l’espai reduït de la crítica en els mitjans, el pes excessiu de l’actualitat editorial, els límits entre ressenya i crítica... Són aspectes que s’afegeixen a les queixes d’alguns crítics, que reclamen la necessitat de trencar la bombolla de la vida cultural catalana, en el qual s’eviten per sistema els conflictes i les tensions.

El microcosmos que no vol soroll i evita la confrontació i els conflictes és un mal de l’ecosistema literari català

Notícies relacionades

En un dels excursos que apareixen en l’assaig 'Trapologia', de Max Besora i Borja Bagunyà, i que el fan més interessant, els autors es refereixen al “principi de resistència a la confrontació (...) que ha acabat instal·lant una mena de pacte de no agressió particularment asfixiant”. I és asfixiant, diuen, perquè elimina de l’esfera pública “la dissensió, el diàleg, la discussió i la confrontació”, perquè “genera una crosta de positivitat insofrible”, i perquè “s’ha eliminat la distància entre l’autor i l’obra”. La complaença pujolista i el clientelisme de país petit, és cert, han modelat un microcosmos que no vol soroll, però no sé si és exclusiu d’aquí o és un mal de la majoria de societats literàries.

És simptomàtic, per exemple, que el 'New York Times' hagi publicat recentment una sèrie de normes que segueixen per evitar “els conflictes d’interès” en les ressenyes que encarreguen per al seu suplement literari. Entre altres condicions, escriuen, un autor no ressenyarà mai més d’un títol de cap altre autor. Els autors que comparteixen agent literari no es poden ressenyar entre ells. Si has escrit una frase publicitària per a un autor, no pots ressenyar el seu nou llibre. Sembla tot molt bàsic, ¿oi? El respecte intel·lectual com a crític, doncs, cal guanyar-se'l també a cada article, assegurant abans aquesta distància personal. Comencem per aquí.