Vox i la llei de violència de gènere

L’endemà que el partit d’ultradreta Vox condicionés el seu recolzament al pacte entre el PP i Ciutadans a Andalusia al fet que deixin sense fons la lluita contra la violència de gènere, l’assassinat d’una dona a Laredo i la decisió de l’Audiència Provincial de Navarra de mantenir en llibertat provisional els cinc membres de ‘La manada’ van tornar a posar de manifest les falsedats dels arguments de l’extrema dreta contra el que qualifica d’“ideologia de gènere”. No existeix tal cosa, la ideologia de gènere, sinó un aparell legal que protegeix les dones d’una violència estructural exercida pels homes contra elles pel fet de ser dones. Convé repetir-ho amb absoluta fermesa les vegades que faci falta, en uns moments en què, necessitat del seus vots, el centre dreta espanyol busca maneres de blanquejar Vox per governar al seu costat, al descobert (el PP) o de forma vergonyant (Cs).

Eufemismes masclistes

La llei de violència de gènere no és una manera d’“imposar lleis de control ideològic” per al “negoci de ‘lobbies’ feministes”. Les xifres no indiquen que els assassinats d’homes en mans de dones o les denúncies falses siguin tan rellevants com l’assassinat de dones en mans de parelles o exparelles o les agressions sexuals de tota mena d’homes contra dones. La “violència intrafamiliar” de què ja parla el PP és un eufemisme masclista que busca blanquejar el masclisme reaccionari de Vox. Feminisme no és l’altra cara de la moneda del masclisme, el primer és un moviment igualitari i l’altre és una xacra social a erradicar en totes les seves expressions. Carregar contra la llei de violència de gènere, contra el feminisme, de fet, no és un assumpte ideològic, opinable o que incumbeix tan sols les dones; suposa posar en risc drets i llibertats. En aquest sentit, defensar-lo és responsabilitat de tots.

Fora del consens entre les dretes que genera la bandera, la caça i els toros, el PP i Ciutadans han topat de cara amb la realitat que suposa un pacte amb Vox sense ni tan sols haver començat a governar. Existeix el risc que, com passa per exemple a Espanya i a Europa amb la immigració, la pressió de Vox porti aquests partits a assumir part dels seus postulats. Seria un greu error i una gran irresponsabilitat. És legítim voler governar, en aquest cas a Andalusia, després de 36 anys de socialisme. No ho és blanquejar una ideologia reaccionària i masclista que posa en risc drets, llibertats i vides.