DUES MIRADES

L'afartament de Torra

Davant de la triple aliança de la dreta, l'esquerra catalana (tota) hauria de prendre partit

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46388494 torra181230204506

zentauroepp46388494 torra181230204506 / JORDI BEDMAR PASCUAL

Quim Torra ens va regalar un afartament de simbologia barata en el seu discurs de final d’any. Entre tanta retòrica passada i onanista, a més d’alimentar el mite d’un 80% que la realitat desmenteix, va apuntar tres objectius del seu Govern: garantir una Catalunya justa, generadora d’igualtat i progrés per als seus fills i que es converteixi en un espai de cultura i talent. No, no era el dia dels Innocents.

Trist rostre

Notícies relacionades

Tot seguit, el president d’una de les comunitats autònomes que menys proporció del seu pressupost destina a sanitat i educació, es va llançar a un joc malabar en el qual va barrejar drets socials, drets humans, drets civils i dret a l’autodeterminació. I tot va quedar clar. Torra és el trist rostre d’un govern col·lapsat per la ineptitud, les contradiccions i una ANC perdonavides que llança ultimàtums.

Però, a la fi, ¿què volen? Catalunya està en condicions de pactar amb el Govern de Sánchez i amb Podem uns Pressupostos favorables, rebaixar la tensió social i afavorir el judici als presos i començar a establir una mínima base de confiança, imprescindible per a qualsevol avenç polític. Als acusats per rebel·lió no els afavoreixen un Govern i una ANC que dia sí, dia també, amenacen de llançar-se a la muntanya. A l’altre costat hi ha la triple aliança de JxEsp. Una temptació per als que viuen d’alimentar l’ego nacionalista nostrat, però l’esquerra catalana (tota) hauria de prendre partit.