Una gran batalla ideològica

Una declaració de guerra ideològica. Més enllà dels assumptes purament brasilers, el discurs de presa de possessió del nou president del Brasil, Jair Bolsonaro, va ser un perfecte resum del fenomenal repte polític que planteja el ressorgiment de la ultradreta no només al Brasil, sinó a tot el món. Encapçalats i seguint el camí de Donald Trump, Bolsonaro i altres líders d’extrema dreta que ja tenen responsabilitat de Govern a Europa (Viktor Orbán, Matteo Salvini...) suposen per a les democràcies liberals una amenaça per als drets i les llibertats que fins fa poc es consideraven sòlids i assentats, sense marxa enrere.

Però, per desgràcia, sí que hi pot haver marxa enrere. De fet, un dels punts en comú que tenen els moviments d’ultradreta a Amèrica i Europa és la seva voluntat reaccionària, de desfer les mesures que durant anys han construït l’Estat de dret i social. És una ofensiva en tota regla en tots els fronts: l’econòmic (un neoliberalisme sense condicions), el social (l’educació i la sanitat pública en el punt de mira); el dels drets i la igualtat (contra el feminisme, els moviments LGTBI...), el científic (el negacionisme del canvi climàtic...). Quan Bolsonaro parla d’acabar amb el que qualifica d’«ideologia de gènere», els moviments d’extrema dreta d’altres països podrien rubricar sense problemes les seves paraules. No es tracta de fenòmens aïllats, locals, sinó d’un moviment global.

De la mateixa forma el nacionalisme –excloent, supremacista i racista– del qual fa gala Bolsonaro és el mateix que sustenta i dona oxigen als altres partits i líders d’ultradreta. El seu projecte de crear societats fortes, basades en valors conservadors vinculats a la tradició cristiana, lliures de la rèmora de la corrupció de la política, els polítics i la ideologia i dirigides per homes forts, amaga un projecte que és eminentment ideològic: excloent, desigual, descarnat i injust. La ultradreta, a cavall d’un populisme que beu dels excessos que ha generat la globalització, planteja a les societats lliures una batalla ideològica en què estan en joc no només principis, sinó també el benestar. Perquè una societat desigual no només no és justa, sinó que deixa a la cuneta bona part de la seva població.