Anar al contingut

El cas de la gossa Sota

El meu amic Alfonso

El meu amic Alfonso

Imma Sust

Per a algú que dorm a terra, les seves mascotes són la seva família, si els les treus és com si li arrenquessis un braç

Al meu amic Alfonso no li agraden gens els periodistes. No li agrada que li preguntin coses amb intencions ocultes de publicar-ho a la premsa, però us prometo que m’ha donat permís per escriure aquesta columna. Us parlaré d’en Thor i l’Ulises, els seus gossos.  Ara mateix, segur que algun lector del barri de Gràcia de Barcelona, al llegir aquestes línies, sap perfectament de qui estic parlant. Són dos buldogs francesos la mar de monos. L’Ulises sembla una vaqueta, de color negre amb taques blanques i una orella mig tallada, i en Thor és negre com el carbó i s’ennuega quan beu massa aigua. Viuen tots tres junts al carrer i no els falta de res. S’han muntat una llar, que ja ho voldrien molts. Ple de llibres i molt d’amor. Tothom els adora i els veïns ja ens cuidem que en Thor i l’Ulises estiguin ben grassonets. L’any passat, van desaparèixer un mes. Vam passar molts nervis pensant que havia passat alguna cosa dolenta. Però no va ser res greu. Només que l’Alfonso no es va poder ocupar dels gossos i els va haver de deixar uns dies en un refugi. Quan van tornar a casa, no semblaven ells. Estaven molt prims. No és que no els donessin menjar ni que estiguessin mal cuidats, el que va passar és que l’ansietat i els nervis d’estar separats del seu papi humà no els va anar gaire bé. Però en dos dies, ja tornaven a estar grassonets i feliços.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Parlo molt amb l’Alfonso. És un paio molt interessant. Culte, intel·ligent i molt humà. L’altre dia, vam comentar el tema de la Sota. Aquesta pobra gossa, companya d’un captaire, que va ser abatuda d’un tret al cap per un agent de la Guàrdia Urbana. A l’Alfonso, se li entelen els ulls només d’imaginar una cosa així. Per a algú que dorm a terra, per a algú que no té una vida convencional com la nostra, per a algú com l’Alfonso, les seves mascotes són més que una companyia. Són la seva família. Si els les treus és com si li arrenquessis un braç. L’Alfonso i el seu gossos són un sol ésser. Li pregunto: "¿Què faries si et passés una cosa així?". "No ho sé –em contesta. Sé el que farien ells. Si algú em pegués, els meus gossos no dubtarien a defensar-me.” I tant que sí. Llarga vida a en Thor i l’Ulises i justícia per a la Sota.