Editorial

2019: La lluita contra l'extrema dreta

L'any que comença està ple d'incerteses, des del brexit fins al judici del procés

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45378637 vox181007163923

zentauroepp45378637 vox181007163923 / PAOLO AGUILAR

Una dècada després de la caiguda de Lehman Brothers, el 2019 neix com l’any en què se certifica la principal conseqüència política de la gran depressió del que portem de segle XXI: la irrupció de l’extrema dreta, populista, iliberal, racista, en les democràcies liberals occidentals. En un terreny erm per la crisi econòmica, la immoral (i massa sovint il·legal) bretxa entre l’1% i el 99% va obrir a la dreta de la dreta un avenc que en aquest 2019 assolirà el seu zenit. Cada país i cada moviment populista i d’extrema dreta té les seves pròpies característiques, però tots, de Donald Trump a Jair Bolsonaro, de Viktor Orbán a Matteo Salvini, coincideixen en l’essencial: talladors de drets i llibertats, expedidors de carta blanca del racisme, piròmans de les relacions comercials internacionals, capdavanters del nacionalisme més furibund. En els Estats Units, el reforçat Partit Demòcrata es reagrupa per plantar cara a Trump en el Congrés, amb les eleccions del 2020 ja en ment. Europa, just quan s’acaben de complir 20 anys del naixement de l’euro, es disposa a jugar la ronda final del ‘brexit’, de final incert, i a resistir en envit de l’extrema dreta enmig de la preocupant desacceleració de l’economia i l’ombra de la Rússia de Vladimir Putin. Per a l’aliança d’extrema dreta, la UE és en el centre de la diana.

A Espanya, el resultat de Vox en les eleccions andaluses va certificar el final d’una excepcionalitat espanyola i el naixement d’una altra: Espanya ja té partit d’extrema dreta però, a diferència de la resta d’Europa, els partits de dreta no construeixen un cordó sanitari al seu voltant, sinó que pacten sense complexos, fins i tot amb alegria. Si a Europa la immigració dona ales al populisme, a Espanya (sent important el rebuig dels immigrants) la gasolina prové sobretot del procés. Vox és el gran nom de les eleccions de maig, que si arriben amb Pedro Sánchez encara a la Moncloa (el que cal veure) poden actuar de detonador d’un avenç electoral. És impossible efectuar prediccions el pròxim semestre a Espanya i Catalunya, marcatge pel judici del procés, la negociació dels Pressupostos  i la cita electoral de maig, amb batalles claus com la de Barcelona. El que sí que és segur és que entre nosaltres el 2019 també estarà marcat pel combat contra el populisme.