Contra Vox sobra hipocresia, falta realisme

Com si fos una maionesa, Santiago Abascal ha aconseguit emulsionar la ultradreta, els votants de la qual provenen principalment del PP. El seu èxit s’explica sobretot com a conseqüència del procés. Sense el quietisme de Mariano Rajoy, que es va deixar fer dos referèndums il·legals i només va aplicar el 155 ‘in extremis’, Vox no hauria arrelat i avui continuaria sent un partit extraparlamentari amb un discurs antiimmigració. Per desgràcia, el que ha passat a Andalusia es repetirà en diversos graus a les municipals i autonòmiques de maig a tot Espanya. Seria bo aprendre’n la lliçó, sobretot per part de les esquerres que han jugat de forma una mica perversa amb l’aparició de l’extrema dreta creient que els damnificats electorals serien el PP i Cs. Contra Vox sobra hipocresia quan se l’utilitza per estigmatitzar el rival per endavant. Ara s’escolten mostres exagerades de dolor dels qui aixequen la bandera del cordó sanitari sense que mai ofereixin els seus vots per a alguna cosa constructiva.

Els resultats a Andalusia són endimoniats, però també una oportunitat perquè els partits constitucionalistes (el PSOE, el PP i Cs) parlin sobre com garantir la governabilitat sense dependre de forces populistes. Encara hi són a temps. Socialistes i Ciutadans tenien un pacte fins fa quatre dies a Sevilla i costa comprendre que ara no puguin entendre’s quan junts estan a només un diputat de la majoria absoluta. Mentrestant es remarca el perill de Vox, però es minimitza que els diputats de Podem prometin la Constitució per “imperatiu legal” amb fórmules tan hiperbòliques com les que utilitzen els separatistes al Parlament. Fins ara no hi ha res en el pacte entre el PP i Cs que sigui censurable. Però el partit d’Abascal ja ha anunciat que exigirà cessions programàtiques. És ingenu creure que cedirà els seus vots a canvi de res, tant ara com al llarg de la legislatura. I allà és on la formació liberal i europeista d’Albert Rivera se la juga. Contra Vox sobra hipocresia en un costat i falta realisme en l’altre per rebutjar l’abrasiu frec de la ultradreta.