Silencis esborronadors

El més inquietant no és el pacte del PP i Ciutadans ambl’extrema dreta a Andalusia, sinó el silenci que l’envolta. Silenci intel·lectual dels que s’exerciten cada dia al sumar adjectius als líders catalans, per exemple. Silenci institucional dels qui adverteixen diàriament del deteriorament de la democràcia a Espanya. Silenci empresarial. I un immens silenci polític. Una cosa atenuada a l’esquerra, amb arengues, però sense propostes, i esborronadora a les files del PP i de Ciutadans. Resulta increïble que gent com Manuel Pimentel, José Manuel García-Margallo, José María Lasalle, Josep Piqué o Ana Pastor avalin un acord que trenca amb la doctrina de Merkel a Alemanya durant l’última dècada. Com també és de suposar que ni a Luis Garicano ni a Toni Roldán els agrada que Ciutadans s’afegeixi a l’acord amb Vox que els allunya definitivament de Macron. En aquest cas, el pacte a Andalusia ha catapultat els de Rivera la categoria de partit convencional, els ha fet perdre la poca frescor que encara exhibien. Ja són com els altres, callen i consenten, per mantenir la cadira. Exactament igual que el bipartidisme que tant han menyspreat.

Igual d’inquietant és el silenci d’Europa, que ningú hagi cridat a l’ordre Casado i Rivera. En els aplaudiments que rep Vox no hi caben dubtes sobre la seva pertinença a la internacional que lidera Bannon. I això equival a ser liberal i antieuropeista. Silencis que ens transporten dia sí dia altre també a l’Europa dels anys 30 del segle passat. L’ou de la serp va niar sota el terra europeu sense que els Pereira de torn –aquest magnífic personatge dibuixat per Tabucchi– alcessin la veu. D’aquest silenci va sorgir el feixisme europeu: a Alemanya, a Itàlia, a Portugal i a Espanya. Per molt que s’esforcin a treure-li importància al pacte, hi ha moltes coses que uneixen Vox amb el PP i amb Ciutadans. Per exemple, la seva negativa a condemnar el franquisme en totes les votacions parlamentàries que es plantegen. Casado tractaVox  com una simple sectorial del PP. Seria hora d’aplicar-li la seva mateixa medicina i reformar la llei de partits per prohibir els que no condemnin el franquisme perquè amb els nostres diners deixin de banalitzar el feixisme.