Jo creia que...

Quan s’acabaven les manifestacions dels armilles grogues a França, i a Europa agafàvem aire, a Budapest començava un nou conflicte social Budapest nou conflicte social per part de la injuriada i desapareguda en els últims anys “classe obrera”. Crida especialment l’atenció que la societat que ha portat Viktor Orbán al poder sigui la que ara s’aixequi contra ell. El primer ministre hongarès, vicepresident del Partit Popular Europeu, és conegut pel seu nacionalisme de tall essencialista i etnocèntric, a més de per una xenofòbia malaltissa. Al Fòrum UE-Àfrica va mantenir aquesta posició reafirmant la seva política antiimmigració i intentant que sigui la línia que segueixi la política comunitària; tancament total de les fronteres i externalització del control als països africans, que es coneix com a “estratègia hongaresa”, i mantinguda en la votació del Pacte Global de Migracions, juntament amb els Estats Units, Polònia, Hongria i Israel.

Destrucció dels drets dels treballadors

Doncs bé, si la ciutadania hongaresa pensava que el lliure albir del seu president no tindria conseqüències en l’àmbit intern, s’equivocaven o senzillament no van pensar com podrien mantenir la seva economia.  Hongria, juntament amb la República Txeca, és dels pocs països que poden presumir de tenir plena ocupació. Això seria una bona notícia si anés acompanyat d’una bona política pública que la gestionés. El tan anunciat declivi demogràfic europeu es manifesta en tota la seva esplendor en el cas hongarès, la població activa del qual cau de l’ordre de l’1% anualment, un dels envelliments més grans del continent. L’equació és ben senzilla; amb plena ocupació, creixement demogràfic negatiu i el rebuig d’acceptar migrants, els salaris augmenten per sobre de la inflació. I aquest seria un bon final, si no tinguéssim en compte que en aquestes circumstàncies la productivitat decreix.

Notícies relacionades

Orbán assesta un nou cop contra la democràcia a Hongria

Creixen els problemes a l'est de la UE

La llei aprovada el mes de desembre i coneguda com la “llei de l’esclavitud” continua amb la seqüència lògica de l’equació, que és la d’augmentar la competitivitat de l’economia hongaresa. I ho fa ni més ni menys que augmentant el nombre d’hores de feina fins a les 400 hores anuals, amb uns períodes de carència en els pagaments de fins a 36 mesos. En definitiva, destruint els drets laborals bàsics dels treballadors hongaresos. Aquells treballadors que no volien que vinguessin els immigrants a treure’ls la feina. Però no queda aquí la cosa. A més, totes aquelles indústries amb menys valor afegit tard o d’hora seran deslocalitzades en països com Turquia, el Marroc o Egipte, on els salaris són fins a vuit vegades més baixos que a Hongria.

En definitiva, l’exemple que ha servit alspopulistes d’Europa també pot servir per als seus electorats. Hongria és l’exemple perfecte de com un discurs i una política populista portada a l’extrem impacta de manera immediata sobre aquells que la van votar. Ni les sancions, ni els discursos contra les polítiques d’Orbán seran tan eficaços com la pressió procedent d’una ciutadania que té l’obligació de reaccionar davant del torrent de mentides que en algun moment es van creure.