Dues mirades
'Palabros'
El que alguns han analitzat com un error de transcripció, l'al·lusió a les persones 'transgèniques' en el pacte andalús de PP i Cs, en realitat és l'evidència d'una política de cartró pedra, un decorat sense substància
zentauroepp46360965 graf2486 sevilla 26 12 2018 los equipos negociadores del p181226155910 /
Els acords programàtics solen estar farcits de frases històriques i d’expressions grandiloqüents. I més si són acords històrics, com el d’Andalusia. La indignant concessió al feixisme bé s’ha de dissimular amb paraules buides de contingut, simplement exposades com si fossin pastissos de plàstic en un aparador, per atreure el vianant, per a la contemplació estàtica. Si entres, comproves que són d’atrezzo.
Això és el que ha passat amb l’acord entre PP i Ciudadanos, just quan celebrem que fa quaranta anys que ser homosexual va deixar de ser delicte. Han escrit el que tocava, el que els manuals diuen que s’ha d’escriure, els “palabros” extrets d’una llista on tot sona igual, és a dir, “rar”, que és la definició del DRAE. Rar, és a dir, extravagant, sense lligam amb cap convenciment, mots recitats un darrere l’altre com qui pronuncia amb monotonia una salmòdia.
Homofòbia i lesbifòbia i bifòbia i transfòbia i persones lesbianes i gais i bisexuals i transsexuals i intersexuals i, esclar, transgèniques, perquè quan s’arriba a aquest nivell d’estultícia tant de valor tenen les orientacions sexuals o les identitats com les tomates modificades. “Posem-hi tot això que ara es diu”, sembla que hagin pensat. El que alguns han analitzat com un error de transcripció en realitat és l’evidència d’una política de cartró pedra, un decorat sense substància, una concessió escenogràfica on es veu massa la mà maldestre del fuster.
