La por

He deixat el cotxe en un pàrquing de vint-i-quatre hores, però, quan m’hi acosto, veig que un senyor està abaixant la reixa. Tenim el cotxe dins, li diem un company i jo. El primer que penso quan, a les dues, decideixo marxar del sopar de Nadal, és que, per sort, vaig acompanyada. Caminem quatre persones pels carrerons del Born i vaig tota l’estona pensant què estaria sentint si estigués sola: aquell grup, aquest carrer, el fanal apagat. Quan ens separem del grup, torno a pensar-ho: si estigués sola, a hores d’ara ja hauria activat totes les alarmes: claus del cotxe a la mà, telèfon a l’altra mà, semblant seriós, paraules justes. Però vaig acompanyada i penso: no et pot passar res.

El senyor apuja la reixa i m’acosto a la màquina per pagar. A mig metre, el senyor del pàrquing. A uns passos, darrere meu, el meu company. Silenci al pàrquing, són potser les dues i quart del matí. Si no sabés que vaig acompanyada, la proximitat del senyor del pàrquing m’hauria resultat incòmoda, i no m’hauria atrevit a mirar-lo als ulls, i la màquina va una mica lenta i m’hauria posat nerviosa, perquè, de veritat, no fa falta que es quedi tan a prop observant com pago i com recullo de nou el tiquet.

Tancar el cotxe abans d’engegar-lo

Baixem a la planta subterrània i obro el cotxe a distància. Si no hi fossis, ara tancaria corrents el cotxe abans d’engegar-lo, li dic, i abaixaria la finestreta nerviosa per posar el tiquet a la màquina de sortida.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Sé perfectament que un home, en la mateixa circumstància, podria passar una por similar. Similar, sí: a ser atracat, a una intimidació, a haver d’entregar un rellotge o algun objecte de valor. També sé que un home sent una por diferent, perquè no s’hi juga la vida, perquè no concep que el puguin violar o abusar d’ell.

Quan sortim del pàrquing em sento idiota: aquell senyor no pretenia res, tret de fer la seva feina, i no hi havia motius per tenir por. La nit que relato, en canvi, no hauria passat la por de sempre. El dia abans havien matat Laura Luelmo, però hauria pogut ser qualsevol de nosaltres.