Laura no va morir

Celebro, estimada Milena Busquets, que hagis crescut en un lloc on el fet de ser dona no et va suposar cap trava, on no et posaven en dubte pel teu sexe ni t’educaven de manera diferent que els teus germans. Envejo aquesta infantesa teva exempta de discriminació i m’agradaria pensar, com penses tu, que l’assassinat de la Laura Luelmo no va tenir res a veure amb el masclisme, que va ser la mala sort de la mestra que corria el que va propiciar que es trobés, casualment, amb un assassí. També devia ser pura casualitat que la segrestés durant dos dies i que la violés, com deu ser casualitat que en les guerres es maten homes i dones però només elles són violades. Tots ens morim d’una manera o altra, què hi fa el que tinguem entre les cames? Et recordo, però, que la Laura no va morir, que va ser assassinada. Com a escriptora que ets entendràs la diferència que suposa ser o no ser el subjecte d’una acció i la subtilesa semàntica entre el fet que la vida se t’acabi sense intervenció externa i el que et sigui presa de manera violenta i salvatge.

Notícies relacionades

La família de Laura Luelmo demanarà presó permanent revisable per a l'assassí de la noia

¿Per què es protegeix els fumadors?

Abomines d’algunes proclames de l’actual feminisme com la que afirma que ens maten a totes i et permets frivolitzar amb el tema explicant que les vives estem tan panxes, menjant-nos tranquil·lament l’entrepà de pernil. M’imagino que quan vas escriure aquesta mitja broma que el meu sentit de l’humor no em permet riure, no deuries pensar ni un instant en la família de la víctima, que no t’has posat mai en el cos de qui viu sistemàticament la violència a dins o fora de les cases, que no has tingut temps de, amb la teva magnífica imaginació d’escriptora, endinsar-te en la realitat de qui ha crescut en els cops i els insults, en les vexacions i les limitacions en les llibertats més bàsiques pel simple fet de ser dona. En part, ja t’ho he dit, envejo que hagis viscut en un món que és el que moltes voldríem també per a nosaltres. Un món en el qual no t’expliquen, des de petita, que ets tu qui t’has de preservar dels pervertits, psicòpates, violadors i assassins perquè per a aquesta mena de personatges sinistres si vas vestida d’una determinada manera, si et comportes segons com, si corres pel camí equivocat, si no ets com has de ser, seràs responsable dels seus actes.

Al mateix temps, és clar, a ells els han ensenyat exactament el mateix: que les víctimes  mereixen els seus càstigs si no són unes bones noies. Me n’alegro molt, que no hagis sentit mai la lleugera vibració a la boca de l’estómac que provoca caminar de nit, sola i espantada pel so que fan les tevés pròpies passes, la teva respiració. Convida’m-hi, estimada Milena, a aquest món que jo també vull habitar. Porta’ns-hi a totes les que ens esgarrifem en pensar que aquesta nena que juga feliç i despreocupada al nostre costat potser li agafarà per sortir a córrer. I l’alè se’ns aturarà fins que no hagi tornat, fins que no sigui a casa.