Corea del Nord: reconciliació, sí; desnuclearització, no

Els gestos de Corea del Nord cap a la reconciliació amb el Sud són continus i inimaginables fa només un any, quan el règim s’havia instal·lat en una perillosa dinàmicad’amenaça i provocació amb nous assajos nuclears i de míssils prohibits per les Nacions Unides. Si tot va segons l’acordat, aquest dimecres se celebrarà a l’estació de Panmun, al nord, a prop de la frontera comuna, l’inici dels treballs per reconnectar per ferrocarril els dos països. S’espera que a la cerimònia amb 100 convidats de cada bàndol, assisteixin els presidents Kim Jong-un i Moon Jae-in. No obstant, no hi ha avenços en el compromís de desnuclearització, malgrat que els EUA, en el seu intent per obligar Kim a desmantellar el seu arsenal, han reforçat les sancions econòmiques impedint fins i tot que les agències humanitàries internacionals entreguin ajuda a aquest país.

Promeses sense complir

Segons documents obtinguts per la revista 'Foreign Policy', l’Administració de Trump “rutinàriament bloqueja a l’ONU o retarda durant mesos” l’enviamentd’equips quirúrgics i subministraments mèdics per combatre la tuberculosi i la malària i per al sanejament d’aigües. També va dilatar l’entrega pel Canadà de llet de soja per a guarderies i orfenats nord-coreans. L’Unicef i altres agències d’ajuda insisteixen que les demores “soscaven la batalla contra les malalties infeccioses”.  

Durant la cimera de juny a Singapur, Kim Jong-un es va comprometre a desprendre’s de les seves bombes atòmiques i Trump, a aixecar les sancions econòmiques que asfixien l’anomenat regne ermità, però cap vol ser el primer a complir la seva promesa i retreu a l’altre la violació de l’acordat. Trump, que pretén passar a la història com el president que va acabar amb l’amenaça nuclear nord-coreanava acabar amb l’amenaça nuclear, vol fer una nova reunió al març, però haurà de canviar la seva tàctica. Kim obeeix menys al pal que a la pastanaga.

'The New York Times' va revelar el novembre que “Corea del Nord està avançant amb el seu programa de míssils balístics en 16 bases ocultes que han sigut identificades en noves imatges de satèl·lits comercials”, que suggereixen un gran engany. Pyongyang va oferir desmantellar un important lloc de llançament –va començar i després es va aturar–, mentre continuava realitzant millores en més d’una dotzena d’instal·lacions per reforçar els dispositius de llançament de míssils convencionals i amb ogives nuclears. L’espionatge nord-americà coneixia des de fa temps l’existència d’aquesta xarxa de bases, però no es va posar sobre la taula en la cimera de Singapur, de la qual Trump va sortir dient que havia neutralitzat l’amenaça atòmica nord-coreana.

Escepticisme generalitzat

L’escepticisme sobre la desnuclearització és generalitzat, tant entre analistes occidentals com xinesos i sud-coreans. El règim de Kim s’ha agafat a l’arma nuclear com la seva taula de salvació i no la deixarà anar fins a no sentir-se segur. L’important és construir confiança mútua.

Després de la cimera de setembre entre Kim Jong-un i Moon Jae-in, el president sud-coreà va indicar que el seu homòleg del Nord estava disposat a rebre els inspectors de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) per supervisar els treballs de desnuclearització al complex militar de Yongbion, el més gran del país. Washington va reconèixer que Kim va presentar la mateixa oferta en la reunió de setembre amb el secretari d’Estat Michael Pompeo, però després no la va concretar. Els EUA exigeixen verificació internacional del desarmament. Pyongyang s’havia mostrat favorable a tancar aquesta base si Washington iniciava el “corresponent aixecament de les sancions”.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’estancament  de la desnuclearització és vist a Corea del Sud com l’obstacle que impedeix a Kim Jong-un viatjar a Seül per a una nova cimera amb Moon, que suposadament s’anava a celebrar al desembre. La cerimònia de l’inici de les obres del ferrocarril es presenta ara com una nova oportunitat per al diàleg al més alt nivell. Moon està entossudit en la reconciliació de la península, en la divisió de la qual no van participar els coreans, sinó que va ser decidida al final de la segona guerra mundial pels EUA i la Unió Soviètica, que van utilitzar el paral·lel 38 per separar-la en dos estats. El Japó l’ocupava des de 1910. La guerra (1950-1953) va ofegar l’anhelada reunificació.

Entre les fites intercoreanes assolides en aquests mesos destaca la inspecció de la demolició d’alguns dels llocs de guàrdia de la trucada la “zona desmilitaritzada”, paradoxalment la més militaritzada del món, establerta el 1948, al llarg de la frontera. Desenes de soldats de les dues Corees van creuar per primera vegada al país contrari per supervisar el final de 22 llocs de vigilància –11 a cada país–, i han quedat en 50 llocs al sud i 150 al nord. Petits gestos cap a una eventual confederació, que necessitarà el consentiment dels EUA i la Xina.